Tal dia com avui de l’any 1518, fa 502 anys, a Valladolid, s’obrien les Corts per a coronar Carles de Gant (net i hereu dels Reis Catòlics) com a nou monarca de la corona castellano-lleonesa. El resultat de les negociacions d’aquelles corts, que clourien el 14 de febrer, haurien de tenir una importància cabdal en la història immediatament posterior dels estats que formaven la monarquia hispànica: Carles de Gant -a canvi d’un importantíssim donatiu i de la col·locació del seu seguici en els llocs clau de la monarquia hispànica-, acceptaria la petició de situar les noves colònies americanes sota la dependència directa de la corona castellano-lleonesa.
D’aquesta forma es confirmava, definitivament, la marginació dels països de la corona catalano-aragonesa en l’empresa americana, que s’havia iniciat després de la detenció, deportació i empresonament dels germans Colom (1500), pels pretesos delictes de rebel·lió, sedició i abús de poder; i la rescissió de les Capitulacións de Santa Fe (1503); que van haver d’acceptar a canvi del sobreseïment de la causa. Aquell pacte entre les Corts de Castella i Carles de Gant, era la institucionalització d’una situació que es produïa de facto des que el 1503 Ferran el Catòlic havia decretat centralitzat tot el comerç amb Amèrica a través de la Casa de Contratación de Sevilla.