Sixena (territori de la diòcesi de Lleida, comtat de Ribagorça), 23 d’abril del 1188. Fa 837 anys. Sança de Castella, esposa d’Alfons-Ramon —comte independent de Barcelona i rei d’Aragó—, fundava el monestir de Sixena, destinat a acollir la primera branca femenina de la història de l’orde de Sant Joan de l’Hospital. Aquell establiment iniciàtic va ser ràpidament proveït per una activa comunitat, formada per les religioses claustrals (sorores), les nenes de famílies oligàrquiques que s’hi educaven (iuniores) i les serventes (mèdium crucis). La celeritat amb què va ser creada aquella comunitat revela un extraordinari grau d’implicació de la promotora, la reina Sança, i de les famílies que la van acompanyar en la realització d’aquell projecte.
Sixena, panteó reial
Tant és així, que Sança, després d’enviudar (1196), s’hi va recloure i hi va passar els darrers anys de la seva vida. El 1208, vint anys després de la seva fundació, Sança moria i, seguint les disposicions del seu testament, era sebollida al monestir. En aquell moment (dècades a cavall dels segles XII i XIII), els titulars del tron de Barcelona ja no s’enterraven al monestir de Ripoll, com ho havien fet durant l’època carolíngia (segles IX a XI) i durant els anys posteriors a la primera independència (segle XI). Des de la mort de Ramon Berenguer I (1076), les tombes dels sobirans del casal de Barcelona estaven disperses per diversos edificis religiosos del país (catedrals de Barcelona, de Girona) i el propòsit de Sança era convertir Sixena en el nou panteó reial.
Només Sança i Pere el Catòlic
Però el propòsit no tindria continuïtat. Ni la seva sogra Peronella d’Aragó, ni el seu espòs, Alfons-Ramon, se soterrarien a Sixena. Només la seguiria el seu fill, el rei Pere I, mort en la fatídica batalla de Muret (1213). Posteriorment a la fundació de Sixena (1188), Alfons-Ramon —l’espòs de Sança— seria el primer sobirà del casal de Barcelona que se soterraria a Poblet (1196). I el net de Sança, el rei Jaume I, esdevindria el gran protector de Poblet i el continuador de la tradició iniciada pel seu avi. L’establiment hospitaler de Sixena mai no acolliria més tombes reials que les de Sança (1208) i Pere I (1213), i perdria la guerra contra l’establiment cistercenc de Poblet per a esdevenir el panteó reial de la Corona catalanoaragonesa.
De panteó reial a masmorra política
Després del fracàs de Sança, el monestir va viure un segle llarg instal·lat en la discreció (1208-1298). Les priores de l’establiment, originàries de les famílies aristocràtiques més poderoses de la Corona catalanoaragonesa (Entença, Urrea, Lizana) no van aconseguir evitar la pèrdua de poder econòmic i polític del monestir. El 1298, en plena crisi dels ordes monàstics pels fracassos militars continuats a Terra Santa, el monestir es va declarar insolvent i la corona, a través del rei Jaume II, el va intervenir. A partir d’aquell moment, la gestió del monestir quedaria molt repartida entre els propietaris històrics (l’orde de l’Hospital) i la corona. Això explicaria el perquè, amb el canvi de nissaga reial, els Trastàmara van convertir el monestir en una masmorra política (1412).
Per què una masmorra?
L’elecció de Sixena per a la funció de masmorra política no va ser perquè sí. El monestir de Sixena havia estat un centre habitual de professió de fe de les filles de la família reial i de l’aristocràcia catalanoaragoneses. Tant és així que, quan va esclatar la crisi successòria per la mort de Martí I (1410), el monestir de Sixena (la priora Antònia de Castellolí i tota la comunitat) es van posicionar a favor de la causa de Jaume d’Urgell, com ho faria tot l’estament aristocràtic catalanoaragonès. Després de la victòria política de Ferran I a Casp (1412) i, sobretot, després de la derrota militar de Jaume d’Urgell a Balaguer (1413), els Trastàmara van marginar totalment Sixena.
La masmorra de la família Urgell. Isabel, l’esposa de Jaume
Jaume d’Urgell va ser empresonat i sotmès a un viacrucis penitenciari per les pitjors masmorres de Castella (a mans dels Trastàmara que governaven la Corona castellanolleonesa). No oblidem que Jaume era un Bel·lònida pels dos costats (era besnet del rei Alfons el Benigne —per banda paterna— i del rei Jaume III de Mallorca —per banda materna—). En canvi, Isabel —la seva esposa— i Elisabet, Elionor i Joana —les seves filles— van ser recloses al monestir de Sixena. Isabel moriria privada de llibertat després d’onze anys de reclusió (1413-1424). No oblidem que Isabel també era una Bel·lònida —era filla del rei Pere III i de la seva quarta esposa, Isabel de Fortià, i era germanastra dels difunts reis Joan I i Martí I, els darrers Bel·lònides—.
La masmorra de la família Urgell. Elisabet, Elionor i Joana, les filles de Jaume
Desarticulada la rebel·lió de Jaume, la família Urgell no representava una amenaça política per al Trastàmara. La reclusió de l’espòs i pare a Castella i llei sàlica que imperava a la cancelleria de Barcelona els havia desactivat. Per aquest motiu, sorprèn l’extrema severitat del nou règim de Ferran I, que les va empresonar, acusar, jutjar i condemnar a confiscació de tots els béns i a reclusió perpètua al monestir de Sixena. Isabel, l’esposa, va morir després d’onze anys de captiveri (1424). I Elisabet i Elionor, que van ingressar en aquella masmorra amb 4 i 3 anys, respectivament, i Joana, que havia nascut en captiveri (1415), no en sortirien fins al 1422. En aquell moment, amb 13, 12 i 7 anys, respectivament, van ser separades de la mare.
La crisi definitiva de Sixena
La dissidència de la comunitat en el conflicte successori respecte al partit guanyador (1412) i el paper de masmorra reial femenina que el nou poder li va atorgar (1413) van precipitar Sixena a una crisi definitiva. Mai més no seria aquell gran establiment monàstic que havia impulsat la fundadora. Durant les centúries posteriors decauria. Fins al saqueig anarquista del 1936, l’abandonament de la comunitat monàstica del 1980 i l’aparició d’un moviment radicalment anticatalà (no anticatalanista sinó anticatalà) que, posteriorment a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es forja als cenacles de la prelatura de l’Opus Dei. En el següent lliurament —demà diumenge— expliquem com Sixena ha estat transformat en un sòrdid forat negre.