Tal dia com avui de l’any 1932, fa 86 anys, en el context de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, la premsa publicava una carta signada pels presidents i pels membres directius de les set cases regionals de Barcelona (País Basc, Galícia, Aragó, Castella, País Valencià, Múrcia i Andalusia) i pel president del centre comarcal de Lleida a la capital catalana, on denunciaven pressions, manipulacions i coaccions dels partits espanyolistes que concorrien a aquells comicis. Aquella carta, titulada “Los no catalanes” començava dient: “Se parte del supuesto que existiendo en Barcelona una población de cerca de 350.000 habitantes no catalanes (el 30% de la població de la ciutat) deben tener representación en el Parlament, confundiendo con ello la filiación por naturaleza (l’origen) y la condición legal (el dret a representació com a ciutadans catalans).

Aquelles formacions denunciades per les cases regionals eren, bàsicament, el Partido Republicano Radical, que des de la seva fundació (1908) basava el seu discurs en la lluita contra la llengua i la cultura catalanes i contra les aspiracions d’autogovern de Catalunya; i la Derecha de Cataluña ―filial catalana del partit estatal Acción Nacional―, promoguda poc després de la proclamació de la II República (1931) per una associació monàrquica anomenada Peña Blanca, molt implicada en l’anterior règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) i en el, llavors recent, intent de cop d’estat contra la República, protagonitzat pel general Sanjurjo (1932). Els membres més destacats d’aquests partits, i els ideòlegs de les seves estratègies, eren, respectivament, el populista i demagog Alejandro Lerroux i Alfons Sala, l’executor del desballestament de la Mancomunitat de Catalunya (1925) ordenat pel règim dictatorial de Primo de Rivera.

La carta de les cases regionals concloïa rebutjant les pressions, manipulacions i coaccions que estaven rebent i deia: “Y nuestro principal propósito es proclamar que, contra ciertas propagandas anticatalanas, de quienes indebidamente se dicen representar a los regionales no catalanes, todas las colonias de éstos están plenamente identificadas con el pueblo catalán y por ello debemos pronunciarnos políticamente dentro de los partidos políticos de arraigo en esta región, sin estar autorizadas agrupaciones que para fines personalistas llevan como banderín de enganche el nombre sagrado de nuestras tierras nativas”. En els comicis celebrats tres dies després (20 de novembre de 1932), que guanyaria àmpliament l’Esquerra Republicana liderada pel futur president Francesc Macià; ni el PRR de Lerroux ni la Derecha de Sala obtindrien representació parlamentària.