Tal dia com avui de l’any 1929, fa 89 anys, s’iniciaven els treballs de construcció de la carretera general del Principat d’Andorra que havia de travessar el país enllaçant els passos fronterers de Sant Julià de Lòria (al sud) i del port d’Envalira (al nord-est). Aquella carretera, projectada com una via moderna per al trànsit rodat de vehicles de motor, es va impulsar, també, per enllaçar el Principat d’Andorra amb la Seu d’Urgell (i amb la xarxa viària catalana) i amb Foix (i amb la xarxa viària occitana). La cerimònia oficial es va celebrar el dimarts 29 d’octubre, però l’inici efectiu de les obres no seria fins al dilluns següent 4 de novembre. Actualment, aquesta via es denomina CG-1 en el tram entre la duana de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, i CG-2 entre en el tram entre Andorra la Vella i la duana del port d’Envalira.
Bitllet de transport de viatgers / Font: Societat Andorrana de Residents a Barcelona
Fins al 1929 la xarxa viària andorrana estava disposada sobre antics camins de terra que no eren aptes per al trànsit de vehicles de motor. Els mapes anteriors revelen que, fins llavors, l’única via apta pel trànsit automobilístic era la que unia Andorra la Vella amb la Seu d’Urgell (a través de Sant Julià de Lòria), construïda l’any 1918. La resta de la xarxa viària andorrana resultava impracticable per al trànsit automobilístic i la comunicació amb el territori francès, a través de qualsevol dels passos existents, s’havia d’efectuar amb els mitjans tradicionals. Amb la construcció de la carretera general es va millorar notablement la connexió rodada amb Catalunya i es va obrir, per primer cop, amb Occitània. Aquella obra tindria una importància cabdal en el procés de modernització social, econòmica i cultural del país.