Tal dia com avui de l’any 1421, fa 601 anys, a Peñafiel (corona castellanolleonesa), naixia Carles de Trastàmara i d’Evreaux, fill primogènit de l’infant Joan d’Aragó (germà petit del comte-rei Alfons el Magnànim) i de Blanca de Navarra (filla i hereva del rei Carles III de Navarra). En el moment en què es va produir aquest naixement, ningú pensava que, trenta-set anys més tard (1458), Alfons moriria sense descendència legítima i Joan es convertiria en el nou sobirà al tron de Barcelona. Per tant, en el moment en què es va produir aquest naixement, Carles va ser designat segon en la línia successòria navarresa, per darrere de la seva mare Blanca.

La vida de Carles es va començar a complicar quan el 1425 va morir el seu avi Carles III de Navarra i la seva mare Blanca va ser coronada reina al tron de Pamplona. Joan, el marit de Blanca i pare de Carles, que havia de ser rei consort, va aconseguir el suport d’un dels dos partits en conflicte, els agramontesos (partidaris d’una aproximació amb la corona catalanoaragonesa) enfrontats als beaumontesos (partidaris d’estrènyer relacions amb la corona francesa). Joan va aconseguir ser coronat rei titular de Navarra, juntament amb la seva esposa, la legítima reina titular. La mort de Blanca (1441) i el naixement de Ferran, fill del segon matrimoni de Joan (1452), van enterbolir la successió de Navarra.

Des de la mort de Blanca (1441) Joan va exercir el govern de Navarra en solitari, sense comptar amb el jove i legítim hereu Carles. I el conflicte civil navarrès es va intensificar. Carles de Viana va acabar convertit en el cap dels beaumontesos i enfrontat al seu pare. A tot això s'hi va sumar que Joan es va convertir en el nou comte-rei catalanoaragonès (1458). Les seves polítiques favorables als pagesos de remença, amb el propòsit laminar el poder de la noblesa catalana, el van enfrontar amb l’estament aristocràtic del Principat, que va girar la mirada cap a Carles de Viana. En aquell escenari, Carles es va convertir en el principal enemic de Joan i del projecte d’unió dinàstica hispànica.

Carles de Viana es va casar amb Agnès de Cleves el 1439. Agnès era filla d’una família implicada en la guerra civil francesa, que combatia al bàndol de l’eix Lancaster-Borgonya —representat pel rei Enric VI d’Anglaterra— enfrontat a l’eix Valois-Armanyac-Anjou —representat pel delfí Carles—. Però, en aquell matrimoni, no va tenir descendència. I va enviudar, prematurament, el 1448. No es va tornar a casar. Segons algunes investigacions historiogràfiques, Carles de Viana va ser enverinat per ordre de la seva madrastra Joana Enríquez, segona esposa de Joan II i mare de Ferran el Catòlic, i va morir a Barcelona el 23 de setembre de 1461.