Tal dia com avui de l’any 783, fa 1235 anys, moria a Choisy-au-Bac (Flandes francès) la reina Berta de Laon, coneguda també amb el malnom de Berta del Peu Gran (a causa d’una malformació congènita que feia que tingués un peu molt més gran que l’altre). Berta, que inicialment havia estat una concubina del rei francès Pipí el Breu (fundador de la dinastia carolíngia), acabaria sent la seva esposa, la mare dels seus dos fills hereus (Carlemany i Carloman) i la principal consellera del seu govern. Berta, dotada d’una extraordinària intel·ligència política, seria una ferma impulsora de l’expansió territorial cap al sud, que culminaria amb la incorporació de l’antiga província romana de la Septimània (actuals Llenguadoc i Catalunya Nord) al reialme franc.

La Septimània havia estat ocupada militarment pels àrabs l’any 719. Però no hi exercien un domini efectiu, perquè les oligarquies septimanes, formades per un mestissatge de les elits autòctones de l’antiga província romana de la Narbonense i de les exiliades de l’antiga província romana de la Tarraconense, havien aconseguit pactar un estatus de semi-independència respecte al poder de l’Emirat de Còrdova. Pipí i Berta, amb pactes i aliances molt treballades, aconseguirien alterar la gravitació de l’estat-tap septimà, que progressivament s’inclinaria cap a la monarquia carolíngia. Amb la mort de Pipí (768), continuaria vinculada al govern com a primera consellera dels seus fills Carlemany i Carloman i mantindria la direcció de la seva política.

Ducat de Gotia wiquipedia

Mapa del Marquesat de Gòtia / Font: Viquipèdia

La més que previsible resposta àrab a la intrusió dels francs, desencadenaria una contracampanya que culminaria amb la incorporació dels comtats de Nimes, Besiers, Carcassona, Narbona, Lodeva, Rosselló, Cerdanya i Urgell (entre el 752 i el 785) a l’imperi carolingi. Però amb un estatus polític especial: els pactes precedents van possibilitar que aquestes noves unitats continuessin governades per les seves oligarquies autòctones i pel seu sistema jurídic tradicional, d’arrel visigòtica. No obstant això, la reina Berta impulsaria una intensa política matrimonial entre la família imperial carolíngia i les famílies oligàrquiques de l'acabat de constituir Marquesat de Gòtia, amb l’objectiu de reforçar els vincles polítics i de supeditació respecte al poder central franc.