Tal dia com avui de l’any 1082, fa 936 anys, al gorg de la Perxa de l’Astor ―a l’actual municipi de Gualba (Vallès Oriental)―, Berenguer Ramon II ―comte independent de Barcelona i anomenat el Fratricida― assassinava el seu germà Ramon Berenguer II ―també comte independent de Barcelona i anomenat Cap d’Estopes―. Aquell crim, recollit en part per la tradició i en part per la historiografia, revela una situació d’extrema tensió entre els dos germans que havien rebut conjuntament l’herència patrimonial del seu pare i antecessor, el comte independent de Barcelona Ramon Berenguer I (1023-1076).
Aquella crisi, que enfrontava les dues principals figures polítiques i militars del comtat independent de Barcelona, s’emmarcava en un context de rivalitats entre les principals cases nobiliàries del territori. El Fratricida representava la facció aristocràtica partidària de la guerra contra els regnes de taifes i de l’expansió territorial cap a la vall de l’Ebre i el llevant peninsular. Mentre que el Cap d’Estopes liderava una altra facció aristocràtica partidària de les expedicions de pillatge sobre territori islàmic i de l’obtenció de pàries (tributs de protecció tant respecte als altres regnes cristians com musulmans).
Després de l’assassinat, el Fratricida va governar en solitari, però fortament mediatitzat per les condicions que li va imposar el partit del seu difunt germà. Una d’aquestes condicions era que es convertiria en tutor del primogènit de la víctima, i que el nomenaria hereu dels dominis comtals barcelonins. L’any 1097, quan Ramon Berenguer III ―primogènit del Cap d’Estopes― va complir quinze anys, el seu oncle, en compliment dels pactes, li va cedir el govern. Ramon Berenguer III, però, imprimiria a la seva obra política l’estil del seu oncle i desplaçaria les fronteres del comtat fins a tocar del Segre i de l’Ebre.