Tal dia com avui de l’any 1304, fa 714 anys, la Gran Companyia Catalana, anomenada oficialment Magna Societatis Exercitus Catalanorum i coneguda popularment com a almogàvers, infligia una clamorosa derrota a l’exèrcit otomà a la Batalla de Kibistra, a la regió de Cilícia, sobre els Monts Tauros, al sud-est de la península d’Anatòlia. Aquella victòria tindria una gran transcendència, perquè desballestaria la darrera gran reserva militar otomana a la península d’Anatòlia i aturaria durant mig segle l’expansió turca cap a Europa. Després de la batalla de Kibistra, els otomans trigarien cinc dècades a assolir, de nou, les costes situades davant de Constantinoble.

Els almogàvers, dirigits per l’almirall Roger de Flor i els seus manescals Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença, havien estat contractats l’agost de 1303 per l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, que no havia aconseguit impedir que els otomans se situessin davant les portes de Constantinoble, a la riba sud del mar de Màrmara. El setembre de 1303 desembarcaven a Constantinoble, i pocs dies després, a l'octubre, derrotaven l’avantguarda turca que amenaçava la capital bizantina. Passat l’hivern, iniciaren la campanya, i derrotaren repetidament els otomans i els obligaren a recular fins a l’extrem sud de la península d’Anatòlia.

Mapa de la península d'Anatòlia (Segle XV). Font: Viquipèdia
Mapa de la península d'Anatòlia (Segle XV). Font: Viquipèdia.

L’agost de 1304 l’exèrcit turc havia quedat molt delmat, però en contrapartida els almogàvers s’havien endinsat tant en territori enemic que ja no tenien connexió amb la rereguarda. Aquella batalla es presentava decisiva: si guanyaven els almogàvers restaven com a dominadors absoluts d’Anatòlia, però si ho feien els otomans, aquests tindrien el camí lliure fins a Constantinoble. L’efecte sorpresa que pretenien els turcs va quedar sense efecte quan els exploradors catalans els van descobrir. I la superioritat numèrica turca es va revelar inefectiva davant l’habilitat estratègica dels comandaments catalans i la determinació de la seva tropa, que va llençar al combat al crit de “Desperta, ferro !”

Els 6.000 almogàvers es van enfrontar a 30.000 otomans. I, segons les fonts documentals catalanes, el balanç de morts de l’exèrcit turc va ser de 6.000 cavallers i 12.000 soldats de peu.