Tal dia com avui de l’any 1884, fa 135 anys, s’inaugurava a Buenos Aires (Argentina) la Confitería Las Violetas, que recentment ha estat nomenat el millor “bar notable” de la capital argentina. Aquesta categoria ―la de “bar notable”― està formada per vuitanta-sis establiments històrics situats a Buenos Aires que tenen com a característica ser els més representatius de la ciutat.

En el decurs de la seva centenària existència, Las Violetas ha acollit multitud de reunions que han marcat la història argentina. Entre d’altres, va ser l’indret on es va fundar i articular el moviment de les Àvies de la Plaza de Mayo (1977), l’associació creada amb la finalitat de recuperar i restituir a les seves famílies els nadons i nens segrestats pel règim dictatorial del general Videla.

Las Violetas adquiriria la seva definitiva imatge després d’una important i ambiciosa redecoració realitzada pel pintor Antoni Estruch i Bros (1928), autor de pintures de temàtica historicista catalana tan conegudes com Una manifestació obrera (1904), Corpus de Sang (1907) o l’Onze de Setembre de 1714 (1909) ―amb la famosa caiguda de Rafael Casanova durant el setge borbònic de Barcelona―.

Inauguren el bar més prestigiós de Buenos Aires, redecorat per Antoni Estruch. Pintura Onze de Setembre. Font Museu d'Història de Catalunya

'Onze de Setembre' / Font: Museu d'Història de Catalunya

Amb anterioritat, Estruch havia realitzat la redecoració del Cafè Tortoni (a l’edifici de la Acadèmia Nacional del Tango), també catalogat com a “bar notable”. Però el disseny dels vitralls de Las Violetas causarien un fort impacte, que es projectaria a través de les generacions. Seria, principalment, gràcies a aquest element decoratiu d’Estruch que aquest establiment guanyaria la categoria de “sitio de interés general”.

Estruch, nascut a Sabadell el 1873, seria un dels més destacats representants de la pintura historicista catalana. Durant la seva primera etapa artística va treballar amb el patrocini de l’industrial sabadellenc Francesc Ponsà. Posteriorment emigraria a l’Argentina (1910) quan va ser nomenat director de l’Escola de Belles Arts de Buenos Aires (1910). Ja no tornaria més a Catalunya i moriria a Buenos Aires l’any 1957.