Tal dia com avui de l’any 1925, fa 93 anys, funcionaris adscrits al Cuerpo de Vigilancia y Seguridad de Barcelona, sota l’autoritat directa del governador civil i militar provincial Joaquim Milans de Bosch i Carrió, detenien els membres de l’escamot Roell —de l’organització clandestina independentista i republicana Bandera Negra— que set dies abans havien portat a terme l’atemptat frustrat contra el tren on viatjava el rei Alfons XIII als túnels del Garraf. Aquell operatiu policial-militar es va desplegar en un escenari polític i social d’estat d’excepció que era vigent des que el 13 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera, amb el suport del rei, de l’exèrcit i d’una bona part de la burgesia i del clergat havia liderat un cop d’estat i havia imposat un règim dictatorial.

El 30 de maig anterior, els membres de l’escamot Roell, havien col·locat un potent artefacte als túnels del Garraf, que havia d’explotar al pas del tren reial. L’atemptat va resultar fallit, segons algunes fonts, per la delació del pare d’un dels membres de l’escamot que no aprovava la implicació del seu fill en aquella operació. No obstant això, l’anomenat “Complot del Garraf” seria el pretext de Milans del Bosch per justificar una intensificació de la persecució de qualsevol persona o organització vinculada amb el catalanisme. En aquell cas amb relació o no amb la comissió de l’atemptat. Durant els dies immediatament posteriors es van detenir centenars de persones, principalment de les organitzacions clandestines Unió Catalanista, Estat Català i Acció Catalana.  

El dia 6 de juny van ser detinguts Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Jaume Julià, Miquel Badia, Deogràcies Civit, Francesc Ferrer, Joan Garriga, Emili Granier, Ramon Fabregat i Antoni Argelaguer. Segons la investigació historiogràfica, durant el període de detenció, van ser brutalment torturats. L’historiador Eduardo Gonzalez Calleja, de la Universitat Carlos III de Madrid, quan es refereix als mètodes policials del règim de Primo de Rivera diu: “Fue poner esa tarea en manos del Ejército, que gozó de un poder omnímodo, no controlado por ninguna assemblea, libre de la responsabilidad política exigible a un gobierno parlamentario y potenciado hasta la arbitrariedad por la suspensión de la Constitución y la virtual desaparición de la normes inherentes a las libertades públicas”.