Tal dia com avui de l’any 1705, fa 317 anys, a Gènova (llavors República de Gènova), i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), els representants del partit austriacista català Domènec Perera i Antoni de Peguera, i el representant de la monarquia anglesa Mitford Crowe signaven una aliança que contenia una sèrie de condicions prèvies. Per fer efectiva aquella aliança, el partit austriacista català (que operava en la clandestinitat, però que era àmpliament majoritari entre la societat catalana); es comprometia a expulsar els borbònics de les institucions polítiques catalanes; llevar un exèrcit de 6.000 efectius; col·laborar amb el desembarcament de l’aliança internacional antiborbònica; i nomenar comte de Barcelona a Carles d’Habsburg.

Amb aquell acord, la cancelleria de Londres, i per extensió les de Viena, la Haia, Lisboa i Torí, que formaven l’aliança internacional austriacista; reconeixien a Catalunya la capacitat per signar tractats internacionals, és a dir, li reconeixien la condició de subjecte polític que havia conservat des de la unió dinàstica hispànica (segle XV) i durant l’etapa dels Habsburg hispànics (segles XVI i XVII). Aquell acord, també, va tenir una gran repercussió a nivell polític hispànic: la proclamació de Carles d’Habsburg com a comte de Barcelona (9 de novembre de 1705); implicava la retirada a Felip V d’aquest títol (que equivalia al d’Home Principal de Catalunya); i, per tant, el trencament de totes les relacions polítiques amb la monarquia hispànica.

Aquell tractat va estar en vigor fins al 1713. Llavors a Anglaterra els whigs (els liberals) havien perdut el control del parlament i del govern en benefici dels tories (els conservadors); que van iniciar converses de pau amb la cancelleria del rei Lluís XIV de França (l’avi i valedor del Borbó hispànic). El Borbó francès els va oferir importants compensacions econòmiques a canvi de la pau. La més important el “Asiento de Negros” (el monopoli hispànic del comerç d’esclaus amb Amèrica); que, sorprenentment, va acabar en mans d’una companyia privada anglesa, participada i presidida pel primer ministre tory. L’incompliment anglès del pacte va impulsar un encès debat en la societat anglesa de l’època, que seria conegut com “El cas dels catalans”.