Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), arribava a Barcelona en visita oficial Sandro Piazzoni, general d’aviació del règim feixista italià. Piazzoni havia estat el cap de l’esquadró aeri italià Flecce Nere (Fletxes Negres), que el 26 d’abril de 1937 formaven part de la Legión Condor (italoalemanya)  que va bombardejar i destruir totalment Guernica. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 28/06/1939), Piazzoni va ser generosament complimentat per les autoritats locals del règim franquista (civils i militars) a Barcelona.

En l’atac contra la població civil de Guernica, que es convertiria en el —fins llavors— més devastador de la història, l’esquadró de Piazzoni va llençar centenars de projectils incendiaris. La majoria de les investigacions comptabilitzen entre 3.000 i 6.000 víctimes mortals. Es dona la circumstància que, tres dies després de l’atac (el 29 d’abril de 1937), Piazzoni es va adreçar al que havia quedat dempeus de la Casa de Juntas, i va signar al llibre d’honor amb la cita: “En el día de su Santa Redención, con todos mis Flechas Negras que entran en la ciudad  (...) mando a la ciudad santa de Vizcaya, hoy aún más Santa, un saludo fraterno, a 29 de abril de 1937. Hora: 12.45. Viva España. Arriba España. El General Jefe de la Brigada Flechas Negras”.

Segons la mateixa premsa, en aquella visita a Barcelona, Piazzoni va ser complimentat per l’alcalde de la ciutat Miquel Mateu Pla i pels regidors del consistori; pel president de la Diputació provincial Josep Maria Milà Camps —comte de Montseny—, i pel capità general de Catalunya Eliseo Álvarez-Arenas Romero —oficialment "general jefe de los Servicios de Ocupación"—; que el van portar a fer un recorregut per les presons il·legals —anomenades “checas”— dels revolucionaris durant la Guerra Civil. També, segons la premsa, la visita oficial de Piazzoni va concloure l’endemà a Lloret de Mar (Selva) a la finca particular de Raül Roviralta Astoul —que amb anterioritat havia estat conseller de la Generalitat intervinguda (1935)—.