Tal dia com avui de l’any 1635, fa 390 anys, a Goch (llavors ducat independent de Prússia); moria Francesc de Montcada i Montcada, que havia estat un diplomàtic al servei de la cancelleria del rei Felip IV i del seu primer ministre, el comte-duc d’Olivares. Nascut el 1586 a València, era descendent de la poderosa nissaga nobiliària medieval catalana dels Montcada (propietaris d’extensos latifundis i de masses de moriscos asseverats a les valls baixes del Segre i del Cinca). I en la seva condició de marquès d’Aitona (títol que havia heretat del seu pare) va tenir certa relació amb el braç estamental nobiliari català.
El 1627 va esclatar la crisi Catalunya-monarquia hispànica que, anys més tard, desembocaria en la Revolució dels Segadors (1640) i en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Aquella crisi s’havia generat a partir de l’intent d’Olivares de trencar la relació bilateral Catalunya-monarquia hispànica (Unión de Armas, 1626) i destruir el pacte fiscal i militar entre la Generalitat i el poder central, que remuntava a l’època de Ferran el Catòlic (1495). A l’inici d’aquella crisi, Olivares li va encomanar la missió d’introduir-se en les esferes del poder català sembrar la discòrdia i el conflicte entre els estaments.
Montcada no va aconseguir el seu objectiu i va ser retirat abans que la situació acabés sent perillosa per a la seva integritat. L’alta noblesa catalana havia desaparegut després de la Revolució Remença (1472), amb els casaments avantatjosos que els va procurar Ferran el Catòlic amb l’aristocràcia castellanoandalusa. I la baixa noblesa catalana, abandonada i arruïnada, havia quedat sense expectatives i, des de llavors (finals del segle XV) havia conreat i alimentat un odi molt profund cap als seus “grossos” i un progressiu apropament cap a les classes mercantils urbanes. Aquesta singularitat no va ser advertida per la cancelleria hispànica i va costar el fracàs de l’operació Montcada.