Tal dia com avui de l’any 1336, fa 686 anys, a Barcelona, moria el comte rei Alfons III de Barcelona i IV d’Aragó, que havia governat l’edifici polític catalanoaragonès durant nou anys (1327-1336). Durant el seu regnat, s’havia iniciat la crisi social i econòmica coneguda com “lo mal any primer” (1333) que anticipava un segle llarg de caresties alimentàries, d’epidèmies, de pogroms, de canvi de dinastia reial, de revolucions i de guerres civils. I seria, també, l’inici d’una progressiva pèrdua del lideratge que havien exercit Barcelona i Catalunya al capdavant de la Corona catalanoaragonesa, en benefici de València cap-i-casal i del País Valencià, que viurien la seva etapa de plenitud durant la centúria del 1400.

La primera gran crisi política va venir provocada pel projecte d’Alfons d’alienar viles i ciutats del patrimoni reial en favor dels fills del seu segon matrimoni: Ferran i Joan. Alfons s’havia casat en segones núpcies amb Elionor de Castella, filla del rei Ferran IV de Castella i Lleó, que sempre va ser conscient que la corona seria heretada per un dels fills mascles del primer matrimoni, i va instigar i maniobrar per aconseguir que Ferran i Joan obtinguessin feus importants que els situés com a personatges destacats de la Corona. Però les viles que havien de ser objecte d’aquella donació (situades, principalment, al País Valencià) es van rebel·lar i l’amenaça d’un conflicte civil de gran abast va obligar Alfons a recular i el va desprestigiar enormement.

La segona gran crisi política seria causada pels abusos comesos pels terratinents nobiliaris catalans establerts a Sardenya durant la primera etapa de conquesta (principis del segle XIV). Alfons mai va saber actuar amb autoritat i fermesa i les seqüeles d’aquell conflicte impedirien la plena dominació de l’illa fins passats quasi cent anys (Martí el Jove, 1409). D’altra banda, l’ambició dels fills del seu segon matrimoni seria un important factor de desestabilització, tant a la Corona catalanoaragonesa com a la Corona castellanolleonesa, i ambdós tindrien un final tràgic. Ferran va ser assassinat a Borriana (1363) per ordre del seu germanastre gran, el comte rei Pere III. I Joan va ser assassinat a Bilbao (1358) per ordre del seu cosí, el rei Pere I de Castella i Lleó.