Tal dia com avui de l’any 1980, fa 39 anys, moria a Barcelona Alfons Comín i Ros, que havia estat una de les personalitats més actives i rellevants de la lluita antifranquista a Catalunya. Durant la dècada dels seixanta del segle XX havia militat en el, llavors clandestí, Front Obrer de Catalunya, un dels principals moviments de la resistència catalana antifranquista que proposava un model social i polític socialista i antiimperialista, allunyat de la línia comunista oficial; que, a més d’Alfons Comín, comptava a les seves files amb Isidre Molas, Pasqual Maragall o Miquel Roca i Junyent, entre d’altres.

Alfons Comín havia nascut a Saragossa l’any 1933 en una família aragonesa de tradició carlina, que es va traslladar a Barcelona a mitjans de la dècada dels cinquanta. Es va doctorar en Enginyeria Industrial i, posteriorment, es va llicenciar en Ciències de la Informació. Va exercir la docència en diverses escoles de Màlaga i de Barcelona. Però seria especialment conegut pels seus treballs d’investigació sociològica: va ser un pioner en l’estudi del fenomen migratori andalús de la postguerra a Catalunya. L’any 1969, en el decurs d’una reunió clandestina, va ser detingut i empresonat pel règim franquista.  

L’any 1973 va fundar (amb el jesuïta i sociòleg Joan Nepomucé Garcia-Nieto) el moviment Cristians pel Socialisme, que propugnava la teoria i la praxi marxista compatible amb la fe cristiana. Aquest moviment, fundat l’any 1971 a Santiago de Xile, s’havia estès a una gran velocitat pels països del continent sud-americà, i havia contribuït a l’aparició i difusió de la Teologia de l’Alliberament, que entre els seus punts més destacats afirmava que “la pobresa era un pecat social” i proposava “l'alliberament econòmic, polític, social i ideològic, com signes visibles de la dignitat de l'home”.

L’any 1976 va fundar la revista Taula de Canvi, que recollia les diverses sensibilitats polítiques que cohabitaven en el PSUC. I l’any 1980, en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la Guerra Civil espanyola, va ser elegit diputat pel PSUC. Però no podria prendre possessió de l’escó: va morir poc abans a causa d’una llarga malaltia. El seu fill, el polític i filòsof Toni Comín, ha estat conseller de Salut de la Generalitat del govern Puigdemont; i ha estat membre fundador del Consell per la República. És diputat electe del Parlament Europeu, i està exiliat a Brussel·les.