Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, l’alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer (ERC) feia públic l’acord municipal d’enderrocar la presó de dones del carrer Reina Amàlia, al districte del Raval. La presó de Reina Amàlia —o La Galera, com era coneguda popularment— estava situada en un solar entre la Ronda de Sant Pau i els carrers Lleialtat i Reina Amàlia, sobre l’actual plaça de Folch i Torres, i devia el seu nom a la tercera esposa del rei Ferran VII, la reina Amàlia Josepa de Saxònia (1803-1829). La Guerra Civil espanyola (1936-1939), que havia esclatat vint-i-sis dies abans, impediria que l’Ajuntament de Barcelona pogués donar un ús definitiu al solar que havia quedat buit.
La presó de Reina Amàlia havia estat creada l’any 1839, a les acaballes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), reconvertint l’edifici del convent de Sant Vicent de Paul (que havia estat incendiat durant les revoltes anticlericals de 1837) en un centre penitenciari. Durant els primers 65 anys d’existència va ser un presidi d’homes i de dones. Tot i que la capacitat real era de 300 reclusos, durant aquella primera etapa va arribar a albergar fins a 1.500 interns. No seria fins el 1904, amb la inauguració de la Presó Model, que la presó de Reina Amàlia es convertiria definitivament en “Galera” exclusivament per a dones i per a les criatures que tenien al seu càrrec.
Quan es va decretar l’enderrocament (1936) les seves dependències es trobaven en un grau molt elevat de deteriorament, i les internes estaven recloses en condicions infrahumanes. Les recluses i les criatures van ser traslladades a la nova presó de dones de les Corts, un edifici propietat de l’orde de les Dominiques situat al carrer Joaquim Molins que havia estat confiscat per la Generalitat i que tenia una capacitat per a 100 places. Posteriorment a la Guerra Civil espanyola, la presó de les Corts seria convertida en Prisión Provincial de Mujeres i les noves autoritats franquistes hi arribarien a concentrar més de 2.000 internes (vint vegades la seva capacitat).