Tal dia com avui de l’any 2003, fa 19 anys, el Parlament de Catalunya votava la investidura de Pasqual Maragall i Mira; que, d’aquesta manera, es convertia en el 127è president de la Generalitat. La composició d’aquell Parlament era fruit de les eleccions del 16 de novembre anterior, que havien donat el triomf a la federació Convergència i Unió, liderada per primer cop per Artur Mas, amb 46 diputats. A continuació venia el Partit dels Socialistes de Catalunya, de Pasqual Maragall, que havia obtingut 42 diputats; Esquerra Republicana de Catalunya, de Josep-Lluís Carod-Rovira, amb 23 diputats; el Partit Popular, de Josep Piqué, amb 15 diputats; i, finalment, Iniciativa per Catalunya, de Joan Saura, amb 9 diputats.

No obstant això, Pasqual Maragall va aconseguir la majoria de la cambra amb la suma dels 42 vots socialistes, dels 23 d’ERC i dels 9 d’Iniciativa, que totalitzaven 74 dels 135 diputats. D’aquesta manera, inauguraven un acord polític que seria anomenat Pacte del Tinell i un acord de govern que seria anomenat el Tripartit. La proclamació de Pasqual Maragall com a nou president posava fi a vint-i-tres anys de governs ininterromputs de la federació Convergència i Unió (1980-2003), sempre presidits per Jordi Pujol. La federació CiU havia guanyat tots els comicis al Parlament des de la restauració de la democràcia, en ocasions amb majoria absoluta, i en altres amb acords puntuals amb altres partits de la cambra.

Durant aquella legislatura es va redactar i aprovar la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El Parlament de Catalunya la va aprovar el 30 de novembre de 2005; el Congrés dels Diputats, el 30 de març de 2006, i el poble de Catalunya la va referendar el 18 de juny de 2006. No obstant això, el text que va aprovar el Parlament espanyol distava molt del redactat inicial. Des que la reforma estatutària havia estat aprovada a tràmit, els representants polítics espanyols el van laminar considerablement. Aquesta acció seria anomenada, popularment, “passar el ribot”. Per aquest motiu, només el 36% dels catalans amb dret a vot hi van donar suport. Posteriorment, encara va ser més retallat amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2010.