Tal dia com avui de l’any 1947, fa 76 anys, al monestir de Montserrat, i en el marc de la festa d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, es va produir la primera manifestació catalanista des de l’ocupació franquista del país (1939). Segons diverses fonts de l'organització, en aquella concentració hi van participar entre 75.000 i 100.000 persones, situades a l’esplanada i als voltants del monestir, per a assistir a la solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron nou. Segons els mateixos organitzadors, va ser “el primer moviment de retrobament col·lectiu i de reconciliació cívica després de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya”.

Aquella iniciativa va partir d’un grup de personalitats eclesiàstiques i seglars que, en un duríssim context de descatalanització de l’Església catalana, van crear la Comissió Abat Oliba de defensa de la identitat catalana. Aquestes personalitats eren, entre altres, Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat; Fèlix Millet, financer, mecenes i, més tard, fundador d’Òmnium Cultural; Josep Benet, advocat i historiador, i més tard, cap de llista del PSUC; Joan Raventós, estudiant, activista i, més tard, cap de llista del PSC; o Jordi Bonet, arquitecte, promotor del moviment escolta i, més tard, director de les obres de la Sagrada Família.

La Comissió, amb el pretext de popularitzar l’esdeveniment, va teixir la primera xarxa de país després de la Guerra Civil, amb delegacions comarcals, locals, parroquials i sectorials de gremis professionals i patronats catòlics, que reunia milers de catalans i catalanes. Es van editar i distribuir milers de programes d’actes en català, el dia de la celebració es va fer ús públic i multitudinari de la llengua catalana per primera vegada des de l’ocupació franquista del país i es van llegir missatges de molts catalans exiliats, com Pau Casals. El discurs del ministre Martín Artajo, en castellà, va quedar ofegat quan la multitud, espontàniament, va entonar el Virolai.

Durant l’acte, Joan Espinet i Manuel Fontic, militants del Front Nacional de Catalunya, van penjar una enorme senyera a la roca, que la policia franquista no va poder despenjar fins a l’endemà. També, l’endemà, el règim franquista destituïa fulminantment el governador civil de Barcelona, el coronel Bartolomé Barba Hernández, amic personal de Franco, però molt qüestionat per decisions anteriors: el 1946 havia autoritzat a actuar, de nou, a l’Orfeó Català i havia legalitzat el Sometent per perseguir els maquis.