Tal dia com avui de l’any 1773, fa 250 anys, a Madrid, moria el marí, científic, diplomàtic i espia Jordi Joan i Santicília, que en la documentació de l’època apareix amb el nom castellanitzat Jorge Juan. L’origen de Joan ha estat motiu de controvèrsia. Segons la investigació historiogràfica, va néixer el 5 de gener de 1713 a la finca el Fondonet, propietat de la seva família paterna, al terme municipal de Novelda (País Valencià), però va ser batejat a l’església parroquial de Montfort (País Valencià). De gran, en una ocasió va deixar escrit: “Soy natural de Montforte”.  

Quan tenia tres anys va quedar orfe de pare, i aquest fet va marcar el destí de la seva vida. Poc després, amb cinc anys, va ingressar com a estudiant intern al Col·legi dels Jesuïtes d’Alacant; i als dotze anys va passar a Malta, com a aspirant a cavaller de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital. Per alguna raó no del tot aclarida, va abandonar l’orde i amb disset anys va ingressar a l’Acadèmia de la Marina de Cadis, on cursaria els estudis que li brindarien una carrera professional. A Cadis va adquirir coneixement de geometria, trigonometria, astronomia, navegació i hidrografia, amb qualificacions excel·lents.

L’any 1734 es va embarcar en l’expedició organitzada per l'Académie Royale des Sciences de París, formada per oficials de les marines francesa i espanyola i comandada per l’astrònom Louis Godin, per mesurar un grau de l’arc del meridià terrestre sobre la línia equatorial d’Amèrica del Sud. L’èxit d’aquell mesurament permetria, en un futur, traçar els meridians i paral·lels del planeta i catapultar la cartografia marina i la navegació per alta mar cap a la modernitat. Després va restar a les colònies americanes com a informador dels moviments polítics que es gestaven a les colònies (1744-1751).

Aquesta tasca el conduiria a l’exercici d’una faceta molt desconeguda en la biografia de Jordi Joan. L’any 1752, el rei Ferran VI el va enviar com a diplomàtic a Londres, amb la missió d'obtenir informació secreta sobre l’evolució ascendent que estava tenint la Marina britànica. Durant anys, va exercir aquesta tasca d’espia sense haver despertat mai cap sospita. No obstant això, la informació que va recollir i enviar no va evitar que la Marina britànica aconseguís el domini dels mars. Passats dos-cents anys, el règim franquista va ordenar que els bitllets de mil pessetes s’il·lustressin amb la seva imatge.