Tal dia com avui de l’any 1462, fa 561 anys, a Saragossa, els representants diplomàtics de les cancelleries de París i de Barcelona signaven la confirmació d’un tractat anterior, negociat dotze dies abans a Baiona (Pais Basc francès), pel qual el rei Lluís XI de França prestava 300.000 escuts d’or al rei Joan II de Catalunya-Aragó. Aquesta important quantitat era per formar un gran exèrcit i derrotar la noblesa feudal catalana (els grans terratinents del país), que s’havien rebel·lat contra l’estament reial per la seva creixent política autoritària. En aquell context, la corona, les classes mercantils i la pagesia de remença es donaven suport mutu.

Efectivament, els Trastàmara (Ferran I, Alfons V i Joan II)  havien intensificat les polítiques autoritàries que l’estament reial ja havia posat en pràctica durant el regnat dels últims Bel·lònides (Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan II i Martí I). El propòsit era erosionar el poder dels estaments nobiliari i eclesiàstic i trencar el dibuix clàssic del règim feudal. Aquestes polítiques eren generals arreu d’Europa, però a Catalunya va aparèixer un element de conflicte que va accelerar aquest procés: la pagesia de remença que vivia sotmesa per la noblesa latifundista a unes condicions que fregaven l'esclavitud. L’esclat de la revolució remença (1462) va ser el punt de partida de la guerra.

La Guerra Civil catalana (1462-1472) va enfrontar, per una banda, la noblesa (el braç militar del país) i les jerarquies eclesiàstiques i, per l’altra, la corona, les classes mercantils i la pagesia de remença. Joan II, privat de l’exèrcit nobiliari, va comptar amb l’ajut financer de les classes mercantils, però el conflicte era de tanta envergadura que va haver de recórrer a un quantiós préstec per contractar mercenaris del país i de l’estranger que completessin la host reial. En garantia de la devolució del préstec, Lluís XI de França li va exigir la penyora dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, que van ser immediatament ocupats pels francesos.

Fins passats trenta-un anys (1493), Catalunya no va recuperar els comtats ultrapirinencs. Va ser amb el Tractat de Barcelona, signat entre els reis Carles VIII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó; fills i successors, respectivament de Lluís XI i de Joan II. En la devolució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, es va fer constar que no s’havia amortitzat el préstec de 1462, però França retornava la penyora al seu legítim sobirà a canvi que aquest no intervingués en l’expansió francesa per la península italiana.