Tal dia com avui de l’any 1229, fa 794 anys, les hosts del rei Jaume I, i les dels seus vassalls que participaven en aquella empresa, desembarcaven a Mallorca i iniciaven la conquesta de l’illa. Aquella empresa —que havia estat negociada al Sopar de Tarragona (a casa de l’armador Pere Martell) l’any anterior, entre el rei i tots els estaments de poder catalans— era la segona operació de conquesta catalana de Mallorca (el 1113, Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, havia conquerit efímerament l’illa) i seria l’inici del procés expansiu català a la Mediterrània.

Segons la historiografia nacionalista espanyola, un cacic local esperava les hosts de Jaume I a l’arena de la platja de l’actual vila de Pollença (al nord de l’illa). Segons la versió nacionalista espanyola, el cacic els va donar la benvinguda en una llengua romànica autòctona del territori similar al català, que seria la referència més antiga de l’actual llengua de Mallorca. Però això no va passar mai, perquè el fort vent de mestral va desviar l’estol català i el desembarcament es va efectuar a les platges de l’actual vila de Santa Ponça (al sud de l’illa).

L’empresa va ser netament catalana. Els estaments de poder aragonesos no van mostrar mai gens d'interès en aquella empresa i no hi van participar en absolut. Ni al Sopar de Tarragona ni en l’operatiu militar. Les principals aportacions a aquella empresa van ser de la mitra arquebisbal de Tarragona (en aquell moment sota el pontificat d’Aspàreg de la Barca, tutor del rei Jaume durant la seva minoria d’edat) que va aportar el 10% dels recursos humans i econòmics, i els comtes d’Empúries, el Rosselló i la Cerdanya, vassalls del comte de Barcelona.

Per aquest motiu, aquests poders van ser els principals beneficiaris del repartiment i els principals promotors de la colonització de l’illa. La majoritària població musulmana de l’illa va ser expulsada durant el procés conqueridor (1229-1232). I la colonització (la base genètica i cultural de l’actual població mallorquina) es va dur a terme amb contingents procedents del Camp de Tarragona (establerts per l’arquebisbat) i de l’Empordà, el Rosselló i la Cerdanya (establerts per les seves respectives cases comtals).