Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, a París, moria Jaume de Borbó i Borbó-Parma, rebesnet de Carles Maria Isidre de Borbó, fundador del carlisme, i cinquè pretendent carlí al tron d’Espanya. Jaume de Borbó havia tingut una relació molt estreta amb Barcelona i amb els carlins catalans. Des de l’exili de França havia nomenat el seu govern a Espanya, i en aquest executiu els carlins catalans hi van tenir un paper i una projecció molt destacats. “Dom Jaume”, com era anomenat pels seus partidaris catalans, va acceptar que el titulessin Jaume III. Aquest ordinal (III) era un reconeixement a l’antiga corona catalanoaragonesa, a través de l’existència anterior dels seus reis Jaume I i Jaume II. En canvi, a Castella, els carlins el van anomenar Jaime I.

Jaume de Borbó va intentar reagrupar les restes del carlisme després de la derrota en la Tercera i definitiva Guerra Carlina (1872-1875) i allà on va trobar més suport va ser a Catalunya. Per aquest motiu, va presidir diversos “aplecs” carlins catalans a Occitània; i, en diverses ocasions, va viatjar clandestinament a Barcelona per visitar els seus partidaris catalans. Aquest grup era visible a través de figures com Bartomeu Feliu, professor de l’Institut de Cervera i delegat de “dom Jaume” al territori espanyol. O com Manuel Milà de la Roca i Lluís Maria Llauder, propietaris del rotatiu tradicionalista El Correo Catalán. O com els clergues regionalistes Torras i Bages, bisbe de Vic, i Fèlix Sardà, escriptor i difusor de l’ideari tradicionalista.

Aquesta relació influiria en la idea d’arquitectura d’estat de “dom Jaume”, que ambicionaria transportar el carlisme espanyol cap a posicionaments foralistes: convertir Espanya en una monarquia confederal, com en temps dels Habsburg (1518-1700). I això significava que Catalunya, el País Valencià, Aragó, Navarra i el País Basc recuperarien els seus autogoverns, perduts durant els segles XVIII i XIX. Aquesta iniciativa va trobar l’oposició dels carlins castellans i andalusos. El conflicte es va intensificar coincidint amb la I Guerra Mundial (1914-1918), quan “dom Jaume” i els foralistes es van declarar partidaris dels aliats i els unitaristes dels imperis centrals. Aquell conflicte se saldaria amb el trencament del moviment carlí.