Tal dia com avui de l’any 1238, fa 788 anys, el rei Jaume I entrava protocol·làriament a la ciutat de Balànsiya i la incorporava als seus dominis. A partir d’aquell moment, la ciutat es passaria a anomenar València. La Balànsiya musulmana del 1238 tenia una població estimada de 15.000 habitants —la mateixa massa demogràfica que Barcelona— i esdevenia la ciutat més gran que Jaume I havia conquerit i que conqueriria en el decurs dels seus seixanta-tres anys de regnat (1213-1276). No obstant això, el nou poder catalanoaragonès va desnonar i expulsar tota la població de la ciutat, que era íntegrament de confessió musulmana i estava del tot arabitzada tant culturalment com lingüísticament.
Els edificis de la ciutat van ser distribuïts entre les hosts reials de Jaume I i les dels barons nobiliaris i de les jerarquies eclesiàstiques que havien participat en aquella empresa militar. Segons el Llibre del Repartiment, la meitat del parc immobiliari de la ciutat va ser assignat a catalans, una quarta part a aragonesos i la quarta part restant a llenguadocians, gascons i navarresos que havien participat, en qualitat de mercenaris, en aquella conquesta. Dos anys més tard (1240), la nova ciutat cristiana i catalanoparlant ja havia recuperat el màxim demogràfic de l’època andalusina i la investigació historiogràfica li estima una població d’uns 20.000 habitants (Barcelona i Saragossa tenien un volum poblacional semblant).
El mateix any 1240, el rei Jaume I ordenaria la creació d’una primera estructura política i de govern de la ciutat i del país, i promulgaria el Costum de València: una cambra municipal de jurats (el govern municipal, presidit per un conseller en cap) i dues sales de justícia, una de civil i una altra de criminal (presidides pels seus respectius magistrats). La noblesa aragonesa s’hi oposaria sense èxit, perquè aquelles estructures anticipaven la construcció d’una entitat i una identitat pròpies. Vint-i-tres anys més tard (1261), el mateix rei Jaume I confirmaria aquesta estructura política i promulgaria els Furs de la Ciutat i Regne de València, inspirats en els Usatges de Barcelona, els Costums de Lleida i el Fur de Saragossa.