Tal dia com avui de l’any 1238, fa 785 anys, el rei Jaume I entrava protocol·làriament a la ciutat de Balansiya i la incorporava als seus dominis. A partir d’aquell moment, la ciutat es passaria a anomenar València. Després de l’ocupació catalanoaragonesa, la pràctica totalitat de la població musulmana va ser expulsada, i els edificis de la ciutat van ser distribuïts entre les hosts reials de Jaume I i les dels barons nobiliaris i les jerarquies eclesiàstiques que havien participat en aquella empresa militar.  Segons el Llibre de Repartiment, ½ del patrimoni immobiliari de la ciutat va ser assignat a catalans, ¼ part a aragonesos, i el ¼ restant a llenguadocians, gascons i navarresos que havien participat, en qualitat de mercenaris, en aquella conquesta.

Jaume I va entrar a València onze dies després que els musulmans pactessin la capitulació de la ciutat (28 de setembre de 1238). En aquella capitulació, s’estipulava que els musulmans que ho volguessin es podrien quedar a les seves cases i a les seves terres. Però aquest pacte no va ser mai respectat pels conqueridors. Entre 1238 (conquesta i ocupació de València) i 1609 (expulsió dels moriscos valencians), la població musulmana va ser concentrada sobre els nous i extensos latifundis de l’interior del país (bàsicament en mans de la noblesa aragonesa), i van ser reduïts, pràcticament, a la condició d’esclaus. Durant segles, els moriscos valencians, descendents dels pagesos musulmans de València i del litoral, van viure en un estat de semiesclavitud.

Dos anys més tard (1240), Jaume I va ordenar la creació d’una primera estructura política i de govern de la ciutat i del país, i va promulgar el “Costum de València”, que s’organitzava amb una cambra municipal de Jurats (el govern municipal, presidit per un conseller en cap), i dues sales de justícia, una civil i una altra criminal (presidides pels seus respectius magistrats). La noblesa aragonesa s’hi va oposar, per què, amb aquelles mesures, el País Valencià avançava cap a un model d’autogovern. Vint-i-tres anys més tard, (1261) el mateix rei Jaume I, confirmaria aquell estatus i promulgaria els Furs de la Ciutat i Regne de València —els Furs valencians (1261)—, i es redactarien inspirats en els Usatges de Barcelona, els Costums de Lleida i el Fur de Saragossa.