Tal dia com avui de l’any 1265, fa 757 anys, a la frontera sud del regne de València (sobre el port de Biar), l’exèrcit català dirigit per Jaume I i pels seus fills Pere (futur Pere II) i Jaume (futur Jaume II de Mallorca) iniciaven el moviment de tropes que, mesos més tard, culminaria amb la conquesta del regne àrab de Múrcia. Les oligarquies aragoneses es van negar a participar en aquella empresa militar i la tropa que va combatre en aquella guerra i els colons que es van establir en aquella terra eren exclusivament catalans. Poques setmanes després de l’inici de les hostilitats, els catalans ja havien pres Villena, Elda, Petrer, Elx, Alacant i Crevillent.
A principis de l’any 1266, les tropes catalanes ja havien ocupat Oriola, que va ser convertida en campament reial. Des d’aquesta vila del riu Segura, Jaume I va ordenar diversos atacs contra Múrcia, que acabaria cedint el 20 de febrer de 1266. Amb la conquesta de la capital es va donar per conclosa l’operació militar i es va iniciar el repartiment i repoblació. Les noves autoritats catalanes van ordenar l’expulsió de bona part de la població musulmana, i les cases i terres abandonades van ser reocupades per colons cristians procedents del Principat de Catalunya i del Regne de València, que van introduir al territori la llengua i la cultura catalanes.
Poc després, i en virtut del Tractat d’Almirra (1244) que situava la frontera entre catalans i castellans al port de Biar, Jaume I va cedir el domini d’aquelles noves terres al seu gendre Alfons X de Castella. Durant aquella primera etapa de domini cristià (1265-1296) els pobladors del regne de Múrcia eren de llengua i cultura catalana o de llengua i cultura àrab, però sota domini d’un monarca castellà. Però l’any 1296 es va produir una rebel·lió musulmana que Castella no va poder aturar. Va ser llavors quan Jaume II, únicament amb milícia catalana i amb l’ajut de la població catalanoparlant del territori, va pacificar el país i el va incorporar al Regne de València.