Tal dia com avui de l’any 1937, fa 88 anys, a Barcelona, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), s’iniciava una guerra entre les forces d’ordre públic de la Generalitat, reforçades amb milicians d’Estat Català i del PSUC, i el braç armat de l’organització anarquista CNT-FAI, reforçat amb efectius del POUM. Aquells enfrontaments, que es perllongarien per espai de quatre dies (del 4 al 7 de maig del 1937), van ser anomenats “Fets de Maig” i es van saldar amb la victòria de la Generalitat i la desfeta absoluta dels anarquistes. Els observadors internacionals, com el periodista i escriptor britànic George Orwell, van definir aquell conflicte com una guerra civil dins d’una altra guerra civil (Homenatge a Catalunya).

L’origen d’aquell conflicte calia buscar-lo en els primers dies de la Guerra Civil. El 19 i 20 de juliol del 1936, les forces de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i Guàrdia Civil) i els milicians anarquistes, independentistes, marxistes i comunistes havien derrotat el cop d’estat per les armes. Però, paradoxalment, Catalunya en pagaria un preu molt alt. Els anarquistes, que durant els dies previs al cop d’estat havien acumulat més armes que la suma de l’arsenal de tots els cossos de seguretat pública de la Generalitat, usurparien l’ordre públic i desplegarien les temibles Patrulles de Control, formades per delinqüents i convictes, que terroritzarien la societat catalana de l’època.

El clima de caos i terror imposat pels anarquistes obligaria el president Companys a maniobrar per a restaurar el legítim poder del govern català i, a partir de l’octubre del 1936, amb la complicitat del partit independentista Estat Català i de la formació estalinista PSUC, s'enfrontaria a l’organització anarquista CNT-FAI i al partit marxista —trotskista i antiestalinista— POUM. L’objectiu de Companys era desgastar, sobretot, la CNT-FAI i provocar-ne la sortida dels organismes del poder. La tensió va anar en augment fins que el 3 de maig del 1937, les forces de la Generalitat van assaltar i ocupar l’edifici de Telefònica —a la plaça de Catalunya i una de les fortaleses dels anarquistes—.

La CNT-FAI ho va interpretar com una declaració de guerra i durant les hores posteriors es va lliurar una intensa batalla urbana a la plaça de Catalunya. Finalment, després de tres dies de combats (del 3 al 7 de maig del 1937) i de diversos centenars de morts (la investigació xifra les víctimes d’aquesta guerra dins d’una forquilla entre 100 i 400), la confrontació es va saldar amb l’extermini físic dels anarquistes i la il·legalització i proscripció de la seva organització i la del POUM. Tanmateix, la Generalitat n'hauria de pagar, novament, un preu elevat. Arran d’aquells fets, el govern central de la República —presidit pel socialista Negrín— va intervenir-ne les competències d’ordre públic.