Tal dia com avui de l’any 1833, fa 190 anys, s’inaugurava la Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia, que seria la primera fàbrica de la península Ibèrica que utilitzaria el vapor com a força motriu i, per tant, seria la que donaria el tret de sortida de la Revolució Industrial al sud dels Pirineus. La Fàbrica Bonaplata, també coneguda com a "Vapor Bonaplata" va ser construïda entre el 1832 i el 1833 i va ser emplaçada al barri del Raval (la zona industrial de la Barcelona de l’època) a la cantonada dels carrers Tallers i Gravina.
A principis del segle XIX, la indústria tèxtil catalana ja estava molt desenvolupada. Les indianes de Barcelona, Reus o Mataró eren a les lleixes de les botigues més luxoses d’Europa i Amèrica. I la draperia de "patacada" (de baix preu i baixa qualitat) havia inundat els mercats peninsulars. Per a atendre aquella important demanda, els industrials adquirien màquines cada cop més grans i més pesades, que ja no podien ser mogudes amb la força de les persones ni dels animals.
Això havia motivat el desplaçament d’algunes fàbriques al costat dels cursos fluvials, amb el propòsit d’aprofitar la força hidràulica. Però les fàbriques que continuaven emplaçades a Barcelona no disposaven d’aquesta força, i quan els Bonaplata, Rull i Vilaregut es plantegen crear una gran fàbrica a la capital catalana, la doten amb unes innovadores màquines de vapor que fa escassament vint anys que es fan servir a diversos llocs de l’Europa central i Anglaterra.
La iniciativa dels Bonaplata i dels seus socis va tenir una repercussió social important. Les classes proletàries de la ciutat i del pla de Barcelona ho van interpretar com un fenomen que amenaçava els seus llocs de treball i la seva supervivència. I es va generar un moviment hostil, que la historiografia ha anomenat luddisme, i que —en el cas de la Bonaplata— culminaria amb l’incendi intencionat de la fàbrica durant la Bullanga (la revolta popular urbana anticlerical) del 25 de juliol del 1835.