Tal dia com avui de l’any 878, fa 1.144 anys, a Aquisgrà, el rei Lluís II de França (besnet de l’emperador Carlemany) nomenava Guifré (comte dels districtes d’Urgell i de Cerdanya des del 870) nou comte dels districtes de Barcelona, d’Osona i de Girona. Aquest nomenament venia precedit del cessament de l’anterior titular Bernat de Gòtia. D’aquesta forma, Guifré, que acumularia tots aquests càrrecs, es convertia en el delegat carolingi més poderós de la marca de Gòtia (l’extrem sud del regne de França, que comprenia els territoris dels antics conventus de la Narbonense —Llenguadoc— i terç nord de la Tarraconense —Catalunya Vella—). Uns anys més tard (896) rebria el govern del comtat de Conflent, que es sumaria al conglomerat que ja dirigia.

El protagonisme de Guifré en la història de Catalunya es fonamenta sobre tres punts. El primer seria que va ser el primer comte de la marca de Gòtia que va aconseguir transmetre els seus càrrecs. D’aquesta forma es convertia en l’iniciador de la dinastia bel·lònida, que governaria Catalunya durant cinc segles (fins al 1410). El segon seria que va ser casat amb una besneta de Carlemany, amb la qual cosa els Bel·lònides es van convertir en una branca menor de la família carolíngia. I el tercer estaria relacionat amb el primer i amb el segon: la independència es va produir quan un descendent de Guifré —el comte Borrell, 985— va independitzar els seus dominis en el moment en què la dinastia carolíngia desapareixia per sempre del tron francès.

Guifré va ser anomenat el Pilós, probablement en vida, tot i que la primera constància documental d’aquest sobrenom data del segle XII (la Gesta Comitum Barchinonensium). En aquella Gesta es diu que va ser anomenat així perquè “tenia pèl allà on els altres homes no en tenien”. Però, en canvi, les fonts documentals generals de l’època ens revelen que els homes de professió militar que no patien alopècia lluïen llargues i poblades cabelleres. Aquesta estètica de tradició germànica era molt generalitzada en el món franc, com ho demostra que alguns contemporanis de Guifré també van ser reconeguts amb apel·latius similars. Seria el cas, per exemple, de Bernat Plantapilosa (841-886), titular del comtat carolingi d’Alvèrnia.

Imatge principal: Representació de Guifré. Font: Rotlle de Poblet.