Tal dia com avui de l’any 1644, fa 379 anys, a Roma acabava el conclave per a l’elecció del nou pontífex que havia de rellevar el difunt Urbà VIII, mort el 29 de juliol anterior. Aquell conclave s’havia iniciat el 9 d’agost de 1644 amb el rerefons de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i, especialment, dels conflictes regionals que enfrontaven, directament, els dos gegants europeus del moment: la Guerra hispano-francesa (1635-1659) i la Guerra de Separació de Catalunya (1640/1652/59). En el conflicte català, la monarquia francesa havia signat dos tractats amb el govern de Catalunya per col·laborar militarment en l’expulsió dels hispànics del territori del Principat.

Els 57 cardenals assistents al conclave estaven, clarament, dividits entre profrancesos i prohispànics. L’anterior pontífex Maffeo Barberini, que havia regnat com a Urbà VIII (1623-1644), havia mantingut una posició profrancesa. Però en aquell conclave, la cancelleria hispànica de Felip IV va comprar les voluntats d’alguns electors indecisos i especialment molestos amb la corrupció que practicaven els dos nebots del difunt pontífex elevats a la categoria de cardenals. I va aconseguir inclinar la votació a favor del prohispànic Giovanni Battista Pamphili, descendent del papa Borja, que regnaria com a Innocenci X i que va obtenir 37 dels 57 vots emesos.

Pel que fa a Catalunya, aquest nomenament no va tenir conseqüències. Les mitres de Tarragona, cap de l’Església catalana i en situació vacant des del 1637 per la mort de l’arquebisbe, i de Barcelona, en situació d’abandonament des de 1642 per la fuga del bisbe prohispànic, no serien proveïdes fins després de l’ocupació hispànica del Principat (1652). I l’ofensiva hispànica (ocupació de Lleida, 1644) va ser contrarestada poc després (recuperació de Lleida, 1645). Però en l'àmbit internacional, la diplomàcia hispànica va revifar fins que les contínues derrotes als múltiples fronts de guerra van obligar Madrid a buscar una pau amb els estats centreeuropeus protestants.

En les conferències de pau de Münster i de Westfàlia (1648), Felip IV i Innocenci X van perdre la posició que tenien en el concert internacional. El model imperial hispànic de la “universitas christiana” que havia dominat la ideologia de les cancelleries europees des de principis del segle XVI va ser rellevat per la “raó d’estat” de fàbrica francesa. I el pontífex va perdre el poder temporal que havia exercit sobre la comunitat internacional des del temps de Carlemany (segle VIII). En aquelles conferències de pau, el representant hispànic Diego de Saavedra Fajardo es veuria en la difícil i incòmoda situació de conversar i negociar amb el seu homòleg català Francesc de Montpalau.