Tal dia com avui de l’any 1714, fa 309 anys, en el context de l'última fase de la Guerra de Successió hispànica (1701-1714/15) —que les cancelleries borbòniques de París i de Madrid van anomenar Guerra dels Catalans (1713-1714)— les tropes francocastellanes de Felip V, comandades pel duc de Berwick, assaltaven la muralla de Barcelona i aconseguien penetrar a l’interior de la ciutat. Aquell episodi bèl·lic es produïa després de 413 dies de bloqueig borbònic de la ciutat (iniciat el 25 de juliol de 1713) i de bombardeigs incessants sobre la trama urbana de Barcelona (van llançar més de 30.000 bombes, que van causar centenars de morts civils i la destrucció total de més d’una tercera part del parc immobiliari de la capital de Catalunya).

Durant aquella jornada, els combats es van traslladar a l’interior de la ciutat (als barris de la Ribera, del Born i de Sant Pere) i, segons les fonts documentals catalanes i franceses, es va lluitar plaça a plaça, carrer a carrer i casa a casa. Durant les primeres hores del dia, la resistència catalana situada als baluards del nord-est va massacrar la infanteria castellana i va causar-li milers de baixes. A la Ribera, les dones del barri van fer recular la cavalleria francesa sota una pluja de plom i una tempesta de pedres. El convent de Sant Pere, situat sobre la muralla de Llevant, entre els barris de Sant Pere i de la Ribera, va canviar de mans onze vegades. I el mateix va passar al convent de Sant Agustí, i als carrers de la Ribera i del Born.

Segons les mateixes fonts catalanes i franceses, cap a les dues del migdia, els contendents estaven esgotats. Els francocastellans havien perdut més de 10.000 homes i només havien aconseguit el control d’alguns carrers de la meitat est de la ciutat. Berwick, el comandament borbònic, conscient que la resistència catalana superava totes les expectatives, va témer que Barcelona es convertís en la seva tomba política i militar, i va contravenir les ordres de Felip V, que li havia ordenat arrasar la capital de Catalunya. Va preferir aturar el temps i esperar que els dirigents catalans proposessin una capitulació negociada. Durant aquella heroica jornada, els resistents catalans morts en la defensa de Barcelona van ser soterrats al Fossar de les Moreres.