Tal dia com avui de l’any 1242, fa 783 anys, a la vila d’Avinyonet de Lauragués (llavors comtat independent de Tolosa i actualment regió d’Occitània-França), un grup de 85 cavallers procedents del castell de Montsegur massacrava els membres d’un tribunal inquisitorial que deambulava pel territori perseguint, torturant i assassinant els càtars. Aquell incident es va produir en el context del conflicte que enfrontava la casa de Tolosa —que defensaven la consolidació d’un estat independent— contra la monarquia francesa, que buscava recuperar el domini sobre aquell territori, que havia ostentat anteriorment, durant l’època carolíngia.
Segons les fonts documentals eclesiàstiques, el poble d’Avinyonet va obrir les portes de la muralla a un grup de cavallers, que ràpidament es van introduir a la vila i van accedir a l’interior del temple parroquial. Segons aquestes mateixes fonts, en aquell moment, el seguici inquisitorial estava oficiant missa de matines i van ser atacats, violant la naturalesa d’asil d’aquell espai. Però, en canvi, altres fonts d’origen civil afirmen que els cavallers van sorprendre el seguici inquisitorial de matinada, però mentre dormien en una granja als afores d’Avinyonet, perquè cap vila del territori els obria les portes.
El que està fora de dubte és que els cavallers van assassinar els religiosos Guillem Arnaut, Esteve de Sant Tiberi, Bernat de Roquefort, Esteve de Narbona, Ramon de Carbonier, Ramon de Canhac i Bernat de Fortanier, i els seus servents seglars Garcia d’Aure i Pere el Notari. Els dos primers —Arnaut i Sant Tiberi— eren copresidents del Tribunal de la Inquisició de Tolosa, establert pel papa Gregori IX, i havien estat nomenats directament per la cancelleria pontifícia. Segons les fonts (tant les eclesiàstiques com les civils), els cavallers van matar els inquisidors a cops d’espasa i de destral i van destruir tota la documentació que havien generat.
Aquell incident va provocar la reacció del Pontificat, que decidiria venjar aquells assassinats ordint la massacre de Montsegur (1244), que es va saldar amb un gran acte de fe on els croats francesos van cremar vives més de dues-centes persones.