Tal dia com avui de l’any 1464, fa 566 anys, arribava a Barcelona l’infant Pere de Portugal, fill Elisabet d’Urgell i net del comte Jaume d’Urgell (el candidat de l’aristocràcia catalanoaragonesa al tron de Barcelona durant l’assemblea compromissària de Casp, 1412) i de la seva esposa Elisabet d’Aragó (filla del rei Pere III de Catalunya-Aragó). Pere era, també, fill de Pere de Portugal (l’espòs d’Elisabet d’Urgell) i, per tant, era net del rei Joan I de Portugal. Això volia dir que era net i besnet de reis. Durant la minoria del seu cosí Alfons V de Portugal (1438-1448), havia estat conestable (màxima autoritat militar del regne). Per aquest motiu, a Catalunya va ser anomenat “el Conestable”.

Pere va arribar a Barcelona per a ser proclamat comte de Barcelona. Dos anys abans havia esclatat la Guerra Civil catalana (1462-1472), que enfrontaria, per una banda, la corona, les classes mercantils i la pagesia de remença, i, per una altra, l’aristocràcia feudal —propietària dels grans latifundis rurals— i l’oligarquia rendista de Barcelona. En aquell moment, la Generalitat estava dominada per aquest segon grup (els diputats eclesiàstic i nobiliari eren grans propietaris feudals i el diputat reial era un membre de l’oligarquia rendista urbana). I havien fet cessar el rei Joan II i havien ofert la corona al rei Enric IV de Castella-Lleó, germanastre gran de la futura Isabel la Catòlica. La negativa d’Enric (1462) els portaria fins a Pere, descendent de Jaume d’Urgell.

Pere no va tenir èxit en el seu govern. El país estava molt inflamat i les derrotes militars que va patir a l’inici del seu mandat (Lleida, Vilafranca) van provocar que els mateixos que li havien ofert la direcció del país comencessin a qüestionar-ne la vàlua. En el pla internacional, va tenir un lleuger suport de Portugal. I es va acostar a l’eix Anglaterra-Borgonya; principalment perquè Joan II tenia tractes amb la cancelleria francesa, enemiga dels anglo-borgonyons en la Guerra dels Cent Anys. Després de quatre anys de combats, acabaria morint de tisi a Granollers, al palau de la família aristocràtica dels Montbui-Tagamanent (1466). Tenia 37 anys. Tot seguit, el partit feudal català va oferir el càrrec a Renat d’Anjou, net de Pere III de Catalunya-Aragó.