Tal dia com avui de l’any 1868, fa 157 anys, a Sant Sebastià (Guipúscoa-País Basc), la reina Isabel II —la setena monarca Borbó al tron de Madrid— emprenia camí cap a la frontera hispanofrancesa d’Irun a causa del desterrament. Dos dies abans (28 de setembre de 1868), en el context de l’anomenada Revolució Gloriosa, les tropes dels generals progressistes Serrano, Topete i Prim derrotaven l’exèrcit del general Pavía —lleial a Isabel II— a la batalla del pont d’Alcolea (Còrdova-Espanya) i quedaven amb el pas franc per a arribar a Madrid i prendre el poder. Mentre això passava, la reina Isabel II i el seu nombrós seguici (l’anomenada camarilla del bolsillo secreto) eren a Lekeitio (Biscaia-País Basc) aprofitant al màxim les inacabables vacances d’estiu.

Conclosa la batalla del pont d’Alcolea, el mateix general Pavía va telegrafiar a la reina per informar-la que les tropes lleials a la seva causa havien estat derrotades, i li demanava que abandonés Lekeitio i es desplacés a Madrid abans que els revolucionaris prenguessin la capital. També, l’ultraconservador pare Claret —confessor de la reina i més endavant canonitzat com a sant Antoni Maria Claret— va proclamar que “si la reina fos una nina, me la ficaria a la butxaca i correria fins a Madrid per a impedir l’entrada dels revolucionaris”. Però, arribat el dia 30, Isabel i el seu seguici (la camarilla del bolsillo secreto), que ja eren a Sant Sebastià per a pujar al tren reial i dirigir-se a Madrid, van decidir, al darrer moment, anar-se'n cap a França.

La via entre Sant Sebastià i Madrid havia estat tallada pels revolucionaris, i el president del govern espanyol, el general Gutiérrez de la Concha, va aconsellar a la reina que se n'anés, momentàniament, cap a França. També hi va influir la ideologia dels revolucionaris, que el dia anterior (29 de setembre) ja havien entrat a Madrid. Els generals revolucionaris tenien un pacte (Oostende, Flandes, 1866) titulat España con honra, que advocava per la reforma i la modernització de l’Estat espanyol. El general Prim (Reus, 1814), que era un dels signants d’aquell pacte i esdevindria el nou home fort de l’Estat espanyol (1868-1870), havia proclamat: “Els Borbons són l’impediment més gran per a la modernització i la democratització d’Espanya”. Isabel II ja no tornaria.