Tal dia com avui de l’any 1410, fa 612 anys, l’exèrcit comandat per Ferran de Trastàmara; i format per les hosts reial i nobiliàries castellanolleoneses i tropes mercenàries catalanes, navarreses i aquitanes; conquerien la ciutat nassarita d'Antikaria. Aquella operació tenia una gran importància, perquè Antikaria (l’actual Antequera) era la cruïlla de camins més important del regne nassarita de Granada. Per Antikaria hi passaven els camins que unien Granada —la capital— amb Màlaga —un dels dos principals ports del regne—; i les serralades situades als extrems nord i oest dels dominis nassarites, que actuaven com a muralles naturals de protecció del regne de Granada.
Aquella empresa militar va requerir una despesa econòmica important, que va ser finançada pel mateix Ferran i per la seva esposa Elionor d'Alburquerque, que a Castella era anomenada la “Ricahembra” per la seva immensa fortuna patrimonial. Després de la conquesta de la plaça; que es va protocol·litzar, definitivament, el 22 de setembre amb la sortida pactada de tota la població islàmica de la ciutat cap a la vila d'Archidona; Ferran de Trastàmara, que en aquell moment era el corregent de la Corona castellanolleonesa, per la minoria d’edat del seu nebot Joan II; es va declarar senyor patrimonial d’Antequera, i va passar a anomenar-se Ferran d’Antequera.
En el moment que Ferran va culminar aquella empresa militar, ja havia presentat la seva candidatura a heretar el tron de Barcelona (el seu oncle matern Martí I havia mort el 31 de maig anterior sense descendència legítima). Amb la corregència de la Corona castellanolleonesa, ja havia mostrat a tothom les seves capacitats de govern. Però amb l’èxit d’aquella empresa —buscat insistentment i monopolitzat particularment—, i amb l’adquisició del patrònim d’Antequera, pretenia mostrar, també, i especialment als estaments de poder catalanoaragonesos, la seva capacitat personal per a comandar exèrcits i conduir-los a victòries sonades.