Tal dia com avui de l’any 1941, fa 84 anys, a la tàpia del cementiri de Paterna (País Valencià), un escamot militar del règim franquista afusellava el doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre, una de les personalitats més rellevants de la intel·lectualitat valenciana de l’època. El doctor Peset havia nascut el 1886 a Godella (País Valencià), en una família d’importants metges valencians: el seu besavi era Marià Peset; el seu avi, Joan Baptista Peset, i el seu pare, Vicent Peset, catedràtic de Terapèutica a la Universitat de València i president d’honor del Congrés de Metges de Llengua Catalana. El 1913 ell hi va participar com a metge i catedràtic d’universitat.

Joan Baptista Peset va estudiar tres carreres universitàries —Medicina, Ciències Químiques i Dret— i el peritatge de Mecànica Industrial. Amb tan sols 24 anys (1910) ja era catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Sevilla. I amb 26 anys (1912) era cap del Laboratori Bacteriològic de Sevilla, on va contribuir decisivament en l’erradicació de l’epidèmia de tifus que massacrava la capital andalusa. Amb 30 anys (1916) va tornar a València i, amb els seus propis recursos, crearia l’Institut Provincial d’Higiene, on assajaria amb èxit un tractament contra la meningitis purulenta. Amb 46 anys (1932) era elegit rector de la Universitat de València.

Durant la Segona República (1931-1939) va militar al partit Izquierda Republicana, liderada per Manuel Azaña. I a les eleccions generals del 1936, es va presentar com a cap de llista de la plataforma Frente Popular. Peset va ser el candidat més votat a la circumscripció de València. A les acaballes de la Guerra Civil (1939), quan els dirigents republicans iniciaven el camí de l’exili, es va negar a abandonar els seus col·laboradors, estudiants i pacients, i poc després de l’ocupació franquista de València (30 de març de 1939) va ser reclòs, consecutivament, al camp de concentració d’Albarera, al monestir de Portacoeli i a la Presó Model de València.

Peset va ser acusat i jutjat “por su pertinaz política antinacional y antiespañola” i “por auxilio a la rebelión” i va ser condemnat a mort. A partir d’aquell moment, es va generar un moviment social, encapçalat per l’arquebisbe de València, Prudencio Melo Alcaide, que presentaria milers de signatures sol·licitant-ne l’indult. Però els dirigents de la dreta espanyolista local van apagar aquell moviment de contestació desplegant una onada de terror repressiu, i el dictador Franco, coneixedor del que passava, ràpidament en signaria l’ordre d’execució. Pocs minuts abans de ser assassinat, el doctor Peset havia operat d’una hèrnia un company reclús.

Uns anys més tard, Vicent Andrés i Estellés, una de les grans personalitats de les lletres valencianes contemporànies, li dedicaria uns emotius versos: “Tu, l’home bo, l’home intel·ligent, tu, la raó de tot un poble, caus”.