Tal dia com avui de l’any 732, fa 1.294 anys, a Poitiers (llavors ducat franc d’Aquitània), es lliurava la batalla que seria anomenada de Poitiers i que enfrontaria, per una banda, l’exèrcit local, dirigit per Carles Martell (majordom de palau del rei Teodoric IV, càrrec equivalent a primer ministre del regne) i per Eudes (duc d’Aquitània) i format per 75.000 homes, principalment infanteria, contra l’exèrcit invasor àrab, liderat per Abd-Ar-Rahman al Ghafiq (valí d’al-Àndalus, primera autoritat àrab al territori andalusí a l’època anterior a la independència Omeia) i integrat per 50.000 efectius, en gran part cavalleria.
Anteriorment (722), el duc Eudes ja havia derrotat els àrabs a la rodalia de Tolosa de Llenguadoc. Però no n'havia pogut frenar la progressió cap al centre d’Europa. A Poitiers, en canvi, Carles i Eudes van derrotar i devastar l’exèrcit àrab, i van causar-li milers de baixes. Per aquest motiu, el resultat d’aquella batalla tindria una importància cabdal en la història del regne franc i de l’Europa medieval. Després de la batalla de Poitiers, els àrabs —que havien perdut el seu comandant al camp de batalla— es retirarien fins a Nimes (la plaça més septentrional de l’antic regne visigòtic hispànic) i renunciarien a conquerir el regne franc.
Poitiers seria el primer gran triomf d’una força europea i cristiana contra l’amenaça àrab i islàmica de conquesta i submissió del continent i obriria el pas a la nova nissaga de reis carolingis que crearien el primer imperi de l’Europa medieval i que posarien les bases d’una nova i renovada ideologia del poder i de la societat europees: la Renovatio carolíngia. Tan sols vint anys més tard de Poitiers (752), els reis Pipí el Breu (fill de Carles Martell) i Berta del Peu Gran (ambdós pares de Carlemany) conqueririen Nimes (752), primera plaça carolíngia de la futura Marca de Gòtia, que impulsaria la fundació dels comtats carolingis catalans.