Tal dia com avui de l’any 1759, fa 264 anys, a Fort Niagara (llavors colònia de Nova França i actualment estat de Nova York), s’iniciava una de les batalles més decisives de la guerra dels Set Anys (1756-1763), que enfrontava França, en aquell moment primera potència mundial, i els seus aliats (Espanya, Rússia, Suècia, Àustria i Piemont) contra Gran Bretanya, que acabaria rellevant els francesos en el lideratge, i les potències atlàntiques (Països Baixos, Portugal). Aquella guerra va ser el primer conflicte de la història que es va desenvolupar en dos continents (Europa i Amèrica), i, per aquest motiu, alguns historiadors l’han catalogada com la veritable I Guerra Mundial.

L’evolució d’aquella guerra, en sòl americà, marca una primera etapa favorable a França (invasió francesa de les colònies britàniques de Nova York i de Massachusetts, 1756-1759), i una segona etapa on es van invertir les dinàmiques (invasió britànica de les colònies franceses d’Acàdia i del Canadà, 1759-1763). Aquesta segona etapa es va iniciar després de la victòria britànica en la batalla de Fort Niagara. Poc abans, el general Montcalm, comandant del Regiment Royal-Catalan, format exclusivament amb soldats nord-catalans, havia desplaçat els seus efectius al voltant de la ciutat de Quebec, per a defensar la capital del territori.

A l’inici de la guerra, i mentre el Royal-Catalan va estar situat a primera línia de foc, els britànics no va tenir cap opció. El regiment català, fundat el 1659 (l’any del tractat dels Pirineus), i les milícies del Quebec van tenir un comportament extraordinari. Però, quan els britànics van aconseguir una aliança amb les nacions indígenes iroqueses, la guerra va fer un tomb decisiu. Montcalm va sol·licitar reforços a París, que no van arribar mai. I va ordenar als catalans que es repleguessin i defensessin les places més estratègiques. A Fort Niagara, els francesos, sense el Royal-Catalan, van patir la primera gran derrota. El general Pouchot no va poder resistir l’empenta de les tropes del general britànic Johnson, que ja no s’aturarien fins a les muralles de Quebec.