Tal dia com avui de l’any 1258, fa 765 anys, a Corbeil (a 30 quilòmetres al sud de París) els representants diplomàtics del rei Lluís IX de França i del rei Jaume I de Catalunya, Aragó i València, signaven un tractat internacional que rebria el nom de la vila on es va protocol·litzar, i que, bàsicament, acordava dos punts. Com a resultat de la derrota catalana de Muret (1213), el Casal de Barcelona renunciava al seu projecte expansiu per Occitània (reunificació de la vella Marca carolíngia de Gòtia —segles VIII a X— que s’estenia des del delta del Roine fins al del Llobregat i que havia estat el bressol dels comtats catalans). I, a canvi, la monarquia francesa renunciava als drets que podia tenir sobre els comtats catalans carolingis (la meitat sud de la Marca de Gotia), que s’havien independitzat de facto l’any 987.

La interessada interpretació de Corbeil ha estat l’argument del nacionalisme espanyol per negar que el comtat de Barcelona —mes tard Principat de Catalunya— va ser un domini independent entre el 987 i el 1714. Sostenen que el rei de França, com a hereu de Carlemany, va “lliurar” el domini dels comtats catalans al rei d’Aragó. Però no hi ha res més lluny de la realitat. Lluís IX, com a rei de França i com a descendent de Carlemany, va reconèixer la no renovació del vassallatge, és a dir, la no subordinació de Jaume I, comte de Barcelona i també descendent de Carlemany per la via patrilineal catalana (i no, per l’aragonesa), que s’estava produint des de feia 271 anys. Els pactes d’unió dinàstica Barcelona-Aragó (1138-1150) impedien que Jaume I actués com a rei d’Aragó en una qüestió pròpia del Principat de Catalunya.

No obstant això, la monarquia francesa, i més tard la República i l’Imperi francesos, mai van renunciar a la possessió de Catalunya. Entre 1640 i 1652 van donar suport als catalans en la Guerra de Separació, i van combatre per a consolidar el Principat com a un estat independent en l’òrbita política francesa. El fracàs d’aquella operació va portar a un intent que no va tenir èxit el 1697. El 1794, el ministre Couthon va proposar al nou líder francès Robespierre la incorporació de Catalunya i la creació d’una república satèl·lit que havia de projectar i difondre l’ideari revolucionari a la península ibèrica. I el 1808, quan Napoleó I va comprar la corona espanyola a Ferran VII i la va cedir al seu germà Josep, va separar Catalunya del lot i la va incorporar a l’Imperi com una regió més (1808-1814). Reveladorament, Aragó mai apareix en aquests esdeveniments.