Tal dia com avui de l’any 1641, fa 381 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial, enviada per Monsieur d’Argenson, conseller d’estat del rei Lluís XIII de França, informant el govern català que la cancelleria de París havia nomenat el mariscal Urbain de Maillé, marquès de Brézé i cunyat del cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari), representant de la monarquia francesa a Catalunya. Urbain de Maillé seria el lloctinent de Lluís XIII de França fins al mes de març de 1642, que va ser rellevat per Philippe de la Mothe-Houdancourt.
Maillé va ser el primer lloctinent de Lluís XIII a Catalunya i el seu nomenament era la culminació de l’aliança catalanofrancesa, que s’havia negociat a Ceret (7 de setembre de 1640) i a la Peronne (19 de setembre de 1641). En aquell tractat, Catalunya esdevenia un Principat independent i les Corts (el Parlament de l’època foral) retiraven la condició de comte de Barcelona (Home Principal) a Felip IV de les Espanyes i la lliuraven a Lluís XIII de França. No obstant això, Catalunya no quedava integrada a França, sinó que, únicament, hi compartiria la figura del monarca.
L’aliança catalanofrancesa es resumia en deu punts: l’observança de les Constitucions de Catalunya (el text que consagrava la independència de Catalunya); la catalanitat dels prelats i de les capitanies de les fortaleses; limitació del poder de la Inquisició a temes estrictament de fe; l’observança del Concili contrareformista de Trento; el principi de negociació de l’aportació catalana a la hisenda del comte-rei; el respecte a l’autonomia municipal de Barcelona; el nomenament de lloctinents amb poder i capacitat de resolució i no separar mai els comtats de Rosselló i Cerdanya del Principat de Catalunya.
França va ratificar aquest pacte diverses vegades, però el 1659 el va violar amb la signatura del Tractat dels Pirineus, a l'esquena de les institucions catalanes.
Imatge principal: Representació del marquès de Brézé. Font: Museu de Fontainebleau.