Tal dia com avui de l’any 1808, fa 216 anys, al pati del palau reial d'Aranjuez (Castella), el príncep hereu Ferran de Borbó liderava una rebel·lió militar contra el seu pare, el rei Carles IV; i contra el ministre plenipotenciari de la monarquia, Manuel de Godoy, que seria anomenat el “Motí d’Aranjuez” Aquell conflicte se saldaria amb la victòria dels colpistes (el príncep Ferran i les classes més reaccionàries de la cort de Madrid). Tot seguit, els colpistes destronarien Carles IV i Maria Lluïsa —els pares de Ferran VII— i els obligarien a emprendre el camí de l’exili, juntament amb Godoy i la seva esposa, Maria Teresa de Borbó (cosina-germana del rei).
Els colpistes es van presentar davant l’opinió pública de l’època com uns regeneradors. Acusaven la parella reial i el ministre Godoy de submissió absoluta a la França de Napoleó, i de la misèria política i moral que imperava a la cort (Maria Lluïsa i Godoy eren amants des de feia molts anys, i s’insinuava que alguns fills de la parella reial no eren plançons biològics del rei). Però la realitat era una altra. Ferran i els seus col·laboradors volien acabar amb les polítiques reformistes de Carles IV i de Godoy, que amenaçaven el seu estatus social i econòmic. El Motí d’Aranjuez va ser un cop d’estat clarament involucionista.
Ferran, que va ser coronat com a Ferran VII només va ser set setmanes al tron. El 6 de maig de 1808 li venia la corona espanyola a l’emperador francès Napoleó I; que, tot seguit, la va cedir al seu germà gran Josep, que regnaria com a Josep I (1808-1814). Durant aquella etapa, Catalunya va ser separada del lot espanyol i incorporada al Primer Imperi francès com una regió més. Ferran VII es va vendre la corona espanyola a canvi de la corona d’Etrúria (un regne satèl·lit creat per Napoleó sobre l’antic ducat independent de Toscana), d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos i de la gestió per trobar-li una esposa de sang reial.