Tal dia com avui de l’any 1416, a Igualada, moria inesperadament el rei Ferran I, el primer monarca de la nissaga Trastàmara que s’havia assegut al tron de Barcelona. Ferran (Medina del Campo, Castella; 1380) havia succeït el seu oncle, el rei Martí I, anomenat "l’Humà", mort sense successió legítima. A la mort de Martí I, Ferran de Trastàmara —fill de la germana petita del difunt rei— presentaria la seva candidatura, i acabaria guanyant el tron després de les deliberacions i votacions al Compromís de Casp (1412). Quan el va encalçar la mort (1416), Ferran I havia sortit de Barcelona i es dirigia a Saragossa per a la visita anyal del rei al regne aragonès.

La historiografia romàntica catalana (segle XIX) sempre havia presentat el Compromís de Casp com una pinça de València i d’Aragó contra Catalunya. Però els investigadors contemporanis, com Jaume Vicens Vives, ho van descartar i van demostrar que Ferran havia guanyat el tron amb el suport de les classes mercantils de Barcelona i de València, les mateixes que veien Jaume d’Urgell (Balaguer, 1380) com una amenaça, perquè la candidatura del català estava impulsada per les oligarquies latifundistes —catalanes, aragoneses i valencianes— i perquè pretenia treure el país dels efectes de la pesta negra involucionant la societat cap al règim feudal de l’any 1000, extremadament hostil amb els sectors plebeus.

Quan la mort va sorprendre Ferran, aquest tenia 36 anys. Oficialment, va morir a causa d’una malaltia renal, que les fonts de l’època anomenen "arenisca". Segons les mateixes fonts, el rei Ferran feia dues setmanes que estava aturat a Igualada, greument afectat per aquesta malaltia. Però des de l’endemà de la mort, planaria la sospita de l’assassinat. Les grans famílies aristocràtiques el veien com una amenaça al règim feudal que tant els beneficiava. L’estil autoritari del rei, que pretenia erosionar l’equilibri de poders propi del règim feudal, i la humiliant reclusió a què havia sotmès Jaume d’Urgell, van deteriorar notablement les relacions entre els estaments de la corona i de la noblesa i podrien explicar la sobtada desaparició del rei.