Tal dia com avui de l’any 1707, fa 316 anys, a Madrid, Felip V, el primer Borbó hispànic, signava el Decret de Nova Planta que liquidava les institucions i les constitucions forals valencianes. El regne de València, com la resta de països de la corona catalanoaragonesa, s’havia rebel·lat contra l’intent borbònic de destruir l’arquitectura foral hispànica que garantia l’autogovern valencià (1705). A més, el moviment austriacista havia tingut un fort component revolucionari. Les classes populars i les classes mercantils eren del partit austriacista foralista i la noblesa terratinent era borbònica centralista.

Poques setmanes abans de la promulgació de la Nova Planta valenciana, s’havia lliurat una important batalla que havia decidit el futur del país. El 25 d’abril de 1707, a Almansa (corona castellanolleonesa), l’exèrcit aliat franco-castellà dirigit per Berwick havia derrotat les armes aliades angleses, neerlandeses, portugueses i valencianes, comandades per Galway. Aquella derrota havia obert el camí de València a les tropes borbòniques, que entre el 12 i el 19 de juny de 1707 van massacrar Xàtiva (van saquejar, incendiar i destruir la ciutat, van assassinar a sang freda milers de veïns i van desterrar a Castella els pocs supervivents).

La caiguda de València cap-i-casal en mans dels ocupants borbònics (8 de maig de 1707) va representar l’inici d’una brutal repressió, que es concretaria amb milers de detinguts, empresonats, condemnats, confiscats i executats. I amb l’inici del procés de desballestament de l’edifici polític valencià (consells municipals, Corts, i Generalitat) fundat en l’època de la conquesta de Jaume I (segle XIII). El 29 de juny de 1707 es publicava el Decret de Nova Planta que seria l’inici d’un procés d’implantació d’una nova administració que, durant les dècades posteriors a l’ocupació, estaria, sempre, en mans de personatges forasters antivalencians.

També amb la caiguda de València es va iniciar el procés de prohibició i persecució de la llengua i de la cultura valencianes, que van ser reduïdes a la categoria de sistema de les classes rústiques i illetrades. I els grans edificis civils de la ciutat (Llotja de la Seda, Drassanes) van ser confiscats i convertits en quarters militars per allotjar la soldadesca borbònica, que era la que exercia la repressió a peu de carrer. Felip V va ordenar que totes les senyeres quadribarrades esculpides a la muralla de la ciutat fossin destruïdes “para que los valencianos olviden que un dia fueron libres”.