Tal dia com avui de l'any 1701, fa 322 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d'una missiva procedent de la cancelleria de Madrid, que informava que el nou rei Felip V (el primer Borbó hispànic) convocava a corts els estaments del poder de Catalunya. Aquesta prerrogativa era imprescindible per a negociar i renovar la vinculació política entre Catalunya i el poder central hispànic i l'aportació fiscal dels catalans a les arques de la monarquia hispànica.

Tots els reis hispànics des de Ferran el Catòlic (1479) havien convocat corts a Catalunya a l'inici del seu regnat —amb alguna sonada excepció, com la de Felip IV (el penúltim Habsburg hispànic), que ho havia fet cinc anys després de la seva coronació (1626) i no havia volgut arribar a cap acord amb els estaments catalans—. La negativa de Felip IV havia fabricat una crisi política colossal que havia desembocat en la Revolució dels Segadors (1640) i en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59).

En aquella consignació ja s'apunta la possibilitat de celebrar aquelles Corts Generals al Convent de Sant Francesc de Barcelona, un edifici construït durant el segle XIII i situat entre l'actual edifici del Govern Militar i la plaça Duc de Medinaceli. Aquest edifici, que els consellers i oïdors de la Generalitat van decidir que era el més adequat per a aquella comesa, acabaria desapareixent quasi un segle i mig més tard, amb la Llei de Desamortització de Mendizábal i l'exclaustració dels monjos (1835).

Aquelles corts es van obrir tres mesos i tres dies després de la convocatòria (12 d'octubre de 1701) i es van cloure tres mesos i dos dies més tard de l'obertura (14 de gener de 1702). Aquella durada inusual va ser a causa de les freqüents interrupcions, provocades pels problemes de salut de Felip V. En el Dietari, es diu que Felip V patia "febres terçanes", però també, discretament, s'apunten —de manera documental i per primer cop— possibles problemes mentals del rei, que més tard es confirmarien.

El cronista Narcís Feliu de la Penya diria que aquelles corts "havien estat les millors des de Ferran el Catòlic". Felip V no va discutir pràcticament res i va acceptar gairebé tot el que li plantejaven els diputats catalans. Però, des del primer moment, Felip V va incomplir els pactes subscrits i més tard se sabria que el seu avi i valedor, Lluís XIV de França, li havia dit "Els catalans són mesquins i traïdors. Dona'ls tot el que et demanen i més endavant els ho arrabassarem tot".