Tal dia com avui de l’any 1718, fa 308 anys, a Madrid, el rei Felip V d’Espanya —primer Borbó al tron de Madrid— signava una reial ordre que instava a la supressió del sistema de govern municipal català i a la seva suplantació per la forma castellana. Aquesta reial ordre formava part del Decret de Nova Planta, promulgat el 16 de gener del 1716, que desballestava les institucions, les constitucions, les lleis i el sistema fiscal propis de Catalunya —que es remuntaven a l’origen de la nació (segle X)— i que era la conseqüència de la derrota catalana en la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15).
El règim borbònic va suplantar el Consell de Cent de Barcelona, les paeries de Lleida i d’algunes viles de la part occidental del país, els consells municipals d’arreu del país i les universitats (la forma de govern municipal d’alguns petits pobles). I va suplantar la figura del conseller en cap de les ciutats de Barcelona, de Tortosa, de Girona, de Manresa o de Tarragona —per citar-ne alguns exemples—, del paer en cap de la ciutat de Lleida o d’altres viles de la Terra Ferma, i la del jurat en cap d’algunes viles i petits pobles. I va abolir i proscriure, també, les figures dels consellers, paers i jurats que formaven els consistoris municipals.
En el seu lloc va introduir la forma castellana —totalment aliena a Catalunya— de l'"Ayuntamiento" per a referir-se al govern municipal. I va introduir les figures dels "alcaldes" i "regidores" —totalment alienes a Catalunya—, que, a partir d’aquell moment i fins ben entrat el segle XIX, serien nomenats a dit per les autoritats governatives del règim borbònic, també totalment alienes a la tradició política i institucional catalana. Inicialment, pel capità general (que havia suplantat la figura del virrei), més tard pels “corregidores” (que havien suplantat la figura del veguer) i, finalment, pels governadors civils (imposats pels governs liberals del segle XIX).