Tal dia com avui de l’any 1713, fa 310 anys, a Madrid, Jean Orry, secretari d’estat d’intendència (equivalent a ministre d’hisenda) de Felip V (però imposat per Versalles); anunciava l’entrada en vigor d’un nou mapa administratiu dels dominis peninsulars hispànics. Aquell nou mapa ja no distingia els diferents graus de relació entre aquests territoris i el poder central. Durant la vigència de l’edifici polític Habsburg (1519-1700), Catalunya era una “província” que s’organitzava com estat semiindependent amb una relació bilateral pròpia amb el poder central. Des de l’època de Ferran el Catòlic, la relació entre Catalunya i la Monarquia Hispànica (recaptació i liquidació de tributs, participació en els exèrcits hispànics, etc.) estava prèviament negociada i pactada entre els poders català i hispànic.

Aquell nou mapa de Felip V i d’Orry, reduïa l’estat foral català a la categoria de província castellana. Les províncies castellanes havien quedat reduïdes a simples districtes administratius (sense cap poder polític ni capacitat d’autogovern) després de la derrota de la Revolució Comunera (principis del segle XVI); i, des de llavors, estaven sotmeses, directament, al poder central. Quan Orry va anunciar l’entrada en vigor d’aquell nou mapa encara es lliurava la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Barcelona estava assetjada des del 25 de juliol anterior. Però encara era una ciutat lliure. I àmplies zones del centre i del nord del país continuaven sota control dels austriacistes. No obstant això, aquell mapa era una clara declaració d’intencions del que pretenia —i que acabaria fent— el règim borbònic a Catalunya.

També la històrica i tradicional divisió interna del Principat va ser totalment desnaturalitzada i castellanitzada. En aquell nou mapa, la divisió en vegueries —que datava dels segles XI i XII—, era substituïda pels “corregimientos” castellans; que en el nou dibuix ni tan sols es van ser superposats al mapa català. Aquell despropòsit culminaria cent vint anys més tard (1833), durant la regència Maria Cristina de Borbó (vídua de Ferran VII i mare d’Isabel II), amb el dibuix de l’actual mapa provincial, obra del ministre liberal Javier de Burgos. En el mapa de Burgos, com havia passat en el d’Orry, es van traçar línies divisòries que separaven comarques històriques en dues o en tres províncies (Segarra, Penedès, Cerdanya).