Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial del rei hispànic Felip IV convocant a Corts els estaments de Catalunya. Aquelles corts, que el rei —de conformitat amb les Constitucions que regulaven la relació entre Catalunya i el poder central hispànic des del segle XV—; havia de convocar a l’inici del seu regnat (1621); havien estat endarrerides a propòsit durant dinou anys, amb l’objectiu de tensar les relacions entre Barcelona i Madrid, i erosionar el sistema foral català.

Durant aquells dinou anys de pacte no renovat, el ministre plenipotenciari Olivares havia desviat el front de guerra amb la monarquia francesa a l’extrem oriental dels Pirineus, amb el propòsit de situar 40.000 Tercios de Castilla a Catalunya, que havien estat allotjats a les cases particulars del Principat (1635). Aquell establiment militar, no autoritzat per la Generalitat ni pels consells municipals, havia derivat en una brutal onada de crims contra la població civil catalana. La soldadesca hispànica es comportava a Catalunya com ho hauria fet en un país estranger envaït.

A principis de 1640, les classes dirigents catalanes s’havien posat al capdavant d’un moviment de protesta que, progressivament, adquiriria un elevat grau de violència fins a culminar durant la diada del Corpus de Sang (7 de juny de 1640). A partir d’aquella jornada, les classes dirigents catalanes havien maniobrat per a deixar en suspens la sobirania de Felip IV. Mentrestant el rei hispànic, reaccionaria declarant formalment la guerra a Catalunya (1 de setembre de 1640); de la mateixa forma i amb el mateix procediment que l’hauria declarat a un país estranger.

El 7 de setembre de 1640, es reunien a Ceret els representants dels governs català i francès per a negociar una aliança. Els moviments catalans van provocar que Felip IV entrés en pànic; i, contra el criteri dels elements més radicals del seu govern (els que havien promogut i fomentat el clima de violència a Catalunya); va decidir recular. No obstant això, aquelles corts no es celebrarien mai; i el 17 de gener de 1641, en plena invasió militar hispànica del Principat, Pau Claris proclamaria la suspensió definitiva de la sobirania de Felip IV, i el Principat es constituiria en una República independent.