Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, a Madrid, i en el context de la guerra de Successió Hispànica (1701-1715), el rei Felip V —el primer Borbó hispànic— signava l’ordre de creació de l’Armada Española, que unificaria totes les marines de guerra dels dominis peninsulars borbònics. Això implicava la desaparició de la històrica marina de guerra catalana, formada per les Galeres de Catalunya. El projecte de creació d’una marina unificada espanyola havia estat promogut pels ministres José Patiño (que després de l’ocupació borbònica de 1714 seria l’autor del saqueig documental dels arxius catalans) i Zenón de Somadevilla, marquès de la Ensenada (que el 1749 seria l’autor de l’intent d’extermini físic de la població gitana peninsular).

Amb aquella ordre es posava fi a l’existència d’una marina de guerra amb més de set segles d’història, que havia conservat la seva independència durant l’etapa foral (1518-1714). Les fonts documentals revelen que a les grans batalles navals que havia lliurat la Monarquia Hispànica durant el segle XVI, les Galeres de Catalunya hi havien participat com un cos autònom, dirigit pels seus propis comandaments de nació catalana i nodrit per tripulacions exclusivament catalanes. Tant a la batalla de Lepant (1571) —contra l’imperi otomà— com a la batalla de Dover (1588) —contra Anglaterra, formant part de l’anomenada Armada Invencible— les Galeres de Catalunya van formar part del conglomerat naval hispànic.

Aquella ordre va significar, també, la fi anticipada de les Drassanes de Barcelona. En aquell moment, la capital catalana encara resistia el setge borbònic (juliol, 1713 – setembre, 1714), però Patiño i Somadevilla ja havien projectat la creació de tres grans arsenals a Cartagena, Ferrol i Cadis, que centralitzarien la construcció naval i armamentística. Poc després de l’ocupació borbònica de Barcelona (1714), les Drassanes de Barcelona van ser convertides en un quarter militar i mai més van tornar a fer la seva funció. La indústria naval catalana, que durant segles havia proveït les marines mercants europees, es va quedar sense la seva principal drassana, i no va poder continuar amb la seva tasca.