Tal dia com avui de l’any 1710, fa 313 anys, a Almenar (Segrià) es lliurava una de les grans batalles de la guerra de Successió hispànica (1705-1714/15). En aquella batalla es van enfrontar l’exèrcit borbònic franco-castellà, format per 22.000 efectius i comandat pel castellà Francisco del Castillo y Fajardo, marquès de Villadarias; i l’exèrcit de l’aliança internacional austriacista, format 24.000 efectius anglesos, neerlandesos, portuguesos, catalans i valencians, i comandat per l’austríac Guido von Starhemberg i per l’anglès James Stanhope. Aquella batalla es va saldar amb la derrota i expulsió del principal cos de l’exèrcit borbònic a Catalunya; que va perdre 4.000 efectius (1.000 baixes i 3.000 presoners).

Aquella ofensiva austriacista culminaria a Madrid, que seria ocupada per l’exèrcit de Carles d’Habsburg per segona vegada en el decurs d’aquell conflicte (21 de setembre de 1710). En el camí de Madrid, l’exèrcit austriacista derrotaria, de nou, els borbònics a Saragossa i en aquella batalla es produiria un espectacle dantesc que posaria en alerta màxima la cancelleria de Versalles. A Torrero —als afores de Saragossa— (20 d’agost de 1710), Felip V va abandonar les seves tropes en ple combat i va escapar a través dels boscos disfressat de molinera. Quan Lluís XIV, avi i valedor del Borbó hispànic, va tenir coneixement d’aquest fet, va ordenar l’inici de converses amb les cancelleries aliades per trobar una sortida negociada al conflicte.

Les batalles d’Almenar i de Torrero van inclinar, de nou, la balança del conflicte a favor dels austriacistes, però no d’una manera decisiva. L'efímera conquesta aliada de Madrid posava en relleu que els pesos estaven molt igualats, i que aquell conflicte es podia perllongar indefinidament. I les cancelleries dels països que participaven en aquella guerra, van recuperar el projecte que ja havia estat al damunt de la taula a l’inici del conflicte, i que consistia a dividir la monarquia hispànica: els països de la Corona catalanoaragonesa (Catalunya, Aragó, País Valencià, Mallorques, Nàpols, Sicília i Sardenya) serien governats per Carles d’Habsburg. I els països de la Corona castellanolleonesa i les colònies americanes per Felip de Borbó.