Tal dia com avui de l’any 1941, fa 82 anys, al monestir de Poblet (Conca de Barberà), moria Eduard Toda i Güell, que havia estat el gran promotor de la recuperació i de la restauració del monestir de Poblet. El vell establiment benedictí havia patit una important destrucció i saqueig des del seu abandonament (Desamortització de Mendizábal, 1835). Quan Toda es va fer càrrec de Poblet, el conjunt d’edificis que havien format el monestir eren una trista ombra del que havien estat. Toda va iniciar els treballs de desbrossament dels espais, de reconstrucció dels edificis i de recuperació de les tombes de la casa reial catalanoaragonesa, amb els seus propis recursos dineraris, i tan sols amb l’ajut de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Toda, nascut en una família de l’elit local de Reus (1855), va fer la carrera diplomàtica i va cobrir diverses destinacions que explicarien la seva vocació aventurera. Va ser representant diplomàtic a l'Extrem Orient (colònia portuguesa de Macau i ciutats xineses de Canton, Whampol i Xangai) i al Pròxim Orient (El Caire). Durant aquestes estades va fer diversos viatges exploratoris a regions mal conegudes pels occidentals, i fins i tot va participar en diverses actuacions arqueològiques amb importants resultats. Va viatjar i cartografiar les zones interiors de les Filipines i va ser un dels principals arqueòlegs de l’excavació de Sennedjem, a l’Alt Egipte. Per aquest motiu, Toda és considerat el primer egiptòleg català i el primer de la península Ibèrica.

L’any 1887, després de diversos viatges a l’illa de Sardenya, va publicar Un poble català d’Itàlia: l’Alguer i Records catalans de Sardenya; que van produir un fortíssim impacte a Catalunya. Amb aquestes publicacions, la societat catalana redescobria l’existència de l’Alguer, una petita ciutat de la costa occidental de l’illa que tenia el català com a llengua pròpia. En els treballs d’investigació a Sardenya va localitzar i catalogar fins a vint mil documents relacionats amb l’etapa de dominació catalana de l’illa. A partir del redescobriment de Toda, es recuperarien i s’intensificarien les relacions entre l’Alguer i Catalunya, i els algueresos coneixerien i divulgarien l’origen i l’evolució de la seva cultura local.