Tal dia com avui de l’any 1527, fa 496 anys, l’expedició naval catalana capitanejada per Sebastià Cabot entrava a l’estuari de Riu de la Plata i iniciava la navegació i l’exploració de les aigües i de les costes de la “mar dolça”. Aquella expedició, formada per quatre galions mercants (tres de catalans i un de castellà), havia estat avarada, inicialment, amb l’objectiu de trobar una ruta marítima, per l’oest, a les illes Moluques (a l’Oceà Índic); que eren el principal productor mundial d’espècies. Però en arribar a la desembocadura del Riu de la Plata, davant les expectatives que oferia un territori totalment inexplorat, Sebastià Cabot va decidir modificar la ruta inicial.
A diferència dels combois de la “Carrera de Indias”, de finançament reial o reial i privada, aquella expedició catalana havia estat sufragada, exclusivament, per un grup de mercaders de Barcelona relacionats amb l’activitat naval catalana: Miquel Rifòs, armador de la Sant Gabriel; Perot Forcadell, armador de la Santa Caterina; Felip Ribes, armador de la Trinitat; i el castellà Antón de Grajeda, armador de la Santa María del Espinar. Grajeda era de Sanlúcar de Barrameda (a la baixa Andalusia atlàntica), però estava molt relacionat amb els armadors catalans establerts a Sevilla i a Cadis i amb els productors sucrers catalans de Canàries i de la Hispaniola.
Els pilots d’aquelles naus eren tots catalans: Gabriel Rifós, de la Sant Gabriel; Antoni Pons, de la Santa Caterina; i els germans Lluís i Joan Ramires, de la Trinitat i de la Santa María del Espinar, respectivament. Com també ho era, pràcticament, tota la tripulació. Poques setmanes després d’iniciar la navegació pel Riu de la Plata, van fundar dos assentaments que no transcendirien en el temps: Sant Llàtzer i Sant Salvador (San Lázaro i San Salvador en la documentació oficial hispànica). Aquests assentaments es van arruïnar a causa de les males primeres collites i a causa, també, de l'hostilitat dels indígenes, però serien els primers establiments europeus a la regió.